Història

Fins l'any 1927 Martorelles i Santa Maria de Martorelles, que es van segregar, eren un únic poble, per tant, compartim un passat històric que ens agermana i ens explica els nostres orígens comuns [1].

Ja des de la prehistòria, la zona del Vallès Oriental va ser habitada. Els vestigis més antics localitzats a Martorelles corresponen a les restes d’una necròpolis localitzada a la Bòbila Molist. Ibers, romans i àrabs han passat per Martorelles, deixant empremta a la nostra cultura [2].

El primer document que fa referència al nostre poble és una venda feta l’any 992 en el lloc de Marturellias superiores, a Villeu i a la seva muller (per tant, segurament, també existia Marturellias inferiores).

En època medieval i moderna la línia divisòria entre Mollet, Martorelles i Sant Fost venia marcada principalment pel camí ral de Barcelona (que seguia l’antiga via romana que travessava el Vallès). Fins el segle XIX, que es van consolidar els ajuntaments i municipis constitucionals, i s’estabilitzà el riu Besòs com a frontera [3], hi van haver diversos litigis per marcar els límits entre aquestes poblacions.

L’any 1343 la Corona Aragonesa va renunciar a les seves competències sobre els pobles (parròquies) de Sant Fost, Cabanyes, Martorelles i Santa Perpètua a favor de la baronia de Mogoda que va passar a cobrar impostos, nomenar el batlle i impartir justícia en afers civils i penals. A partir de 1434 i durant 132 anys els priors del monestir de la Cartoixa de Montalegre, van ser els nous barons. Però el 1550 els habitants de les quatre parròquies es van posar d’acord per reunir la suma que Montalegre demanava per renunciar als seus drets jurisdiccionals i l’onze de juny de 1566 la Cartoixa va signar el document de revenda de la jurisdicció a favor de la Corona i renuncià a tots els seus drets feudals, exceptuant el del cobrament dels delmes (desena part de la collita de cada masia) i censos als pagesos de les quatre parròquies, que es van pagar fins el 1835 (que l’església va perdre les seves propietats -fruït de la desamortització de Mendizábal-). El 1568 l’administració reial a Catalunya va ratificar oficialment el retorn de la jurisdicció d’aquests pobles a la Corona, el qual seria confirmat un altre cop el 1585 pel rei Felip II. [4]

Originàriament, el principal nucli de població es va formar a la part més elevada, entorn a l’església de Santa Maria. La part més plana i propera al riu estava ocupada per masies disseminades entre explotacions agrícoles i forestals, com Carrencà, Can Fenosa, Can Puig i Can Sunyer.

A la part alta del poble el conreu predominant era la vinya (Actualment, malgrat que queden poques vinyes, el municipi forma part de la DO Alella). La zona propera al riu Besòs, era la més fèrtil del municipi, per aquest motiu, molts habitants de Santa Maria posseïen o tenien arrendat un terreny al Pla on hi tenien els horts, el seu principal mitjà de subsistència (A Martorelles. s’hi cultivaven sobre tot cereals, arbres fruiters, patates, mongetes, faves...) El trajecte entre el poble i el Pla solia fer-se a peu. Per estalviar-se’l, cap el segle XIX, alguns veïns van anar a viure a la zona central del poble, com és el cas de les cases de Ca la Mort, Can Sobirà i Can Rana, entre d’altres. [5]

A finals dels anys 50, del segle passat, es van instal·lar les primeres indústries a la zona del Pla. Aquest fet, va significar un canvi en la manera de viure de les famílies del poble i l’arribada de gent de diferents indrets de l’Estat Espanyol (principalment d’Andalusia, Múrcia, Extremadura i Galícia). Amb els anys, empreses importants com per exemple: Derbi, Manaut, Fainsa, Hilaturas Marta... o Cobega [6] han donat feina a molta gent del poble i voltants.

[1] L’any 26 un grup de veïns de Martorelles de Dalt va exposar que se sentien “aïllats i incomunicats de la resta del món” i volien independitzar-se. El 31 de maig de 1927 va quedar constituït oficialment el municipi de Santa Maria de Martorelles de d’Alt.
[2] M. Jesús Pedraza, Lidia Segalés M. “Martorelles i el pas del temps”. La majoria de les referències històriques fetes s’han extret d’aquest llibre inèdit.
[3] Xavier Pérez . Revista “Notes”, vol. 8. Mollet del Vallès: Centre d’Estudis Molletans, 1994. “Conflictes territorials entre Mollet, Sant Fost i Martorelles als segles XIV i XV”.
[4] Xavier Pérez “Transcripció i traducció de la còpia de la confirmació feta el 1585 pel rei Felip II dels privilegis que els seus predecessors havien atorgat a les universitats, parròquies i termes de Santa Perpètua de Mogoda, Sant Fost, Sant Cebrià de Cabanyes i Martorelles”.
[5] Martorelles: Ajuntament de Martorelles, 2006.
[6] Marta Lloret. Informe del Mapa del Patrimoni Cultural de Martorelles (Diputació de Barcelona)