Benvinguda

Us donem la benvinguda a Martorelles. El nostre poble està situat a la comarca del Vallès Oriental, entre les serralades Litoral i Prelitoral. Té una extensió de 3,61 km2 i 4.801 habitants segons el Padró Municipal del 2019. Els termes municipals que l'envolten són: Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès.

El nom

Tot i que al llarg dels anys han existit diverses teories per explicar els orígens del topònim del poble, la hipòtesi més acceptada el vincula a l'arbust de la murtra, una espècie molt abundant a la zona i a tota l'àrea de la Mediterrània.

Existeixen diverses teories sobre l'origen del nom. Una d'elles relaciona la denominació de Martorelles amb l'abundància de martes als Països Catalans, un petit mamífer de la família dels mustèlids. D'aquí ve el paral·lelisme del lexema del municipi amb el nom dels animals, marto/marta. En l'actualitat, aquesta teoria podria ser considerada com a part de les creences populars.

Una altra hipòtesi de caràcter més científic i més recent és la que vincula el topònim amb la paraula Martyretula, que en llatí vulgar vol dir "cementiris petits". Es creu que els cementiris als quals fa referència aquest mot serien les necròpolis ibèriques i el dolmen megalític que hi ha a la zona. De totes maneres, la teoria més acceptada per explicar l'arrel del nom de Martorelles és la que parla d'un arbust anomenat murtra, molt comú a tota la contrada. A més, a l'escu municipal apareix un ram d'aquesta espècie típicament mediterrània com a símbol central, fet que reforça aquesta explicació.

El símbol de l'escut

Pel que fa a l'escut del poble, en un estudi encarregat per l'Ajuntament per tal d'aprovar un símbol en consonància amb el passat del municipi, el conseller heràldic de la Generalitat de Catalunya, Armand de Fluvià, va assegurar que el senyal propi, tradicional i característic de Martorelles és el ram de murtra. L'estudiós va basar la seva afirmació en l'ús, com a mínim des de 1838, de segells on apareixia la branca de murtra. Finalment, va concloure que l'escut d'armes de la vila havia de ser coronat d'argent, amb el ram de murtra al centre i una corona mural de la vila a la part superior. Històricament, només durant la dictadura franquista la murtra va deixar d'estar en el centre de l'escut.