“La moto m’ha ajudat a aprendre a valorar les coses”

 

Arribàvem amb moltes ganes a  Còrdova, la moto estava a punt i jo, tot  i que estava a l’espera d’una intervenció bastant important al genoll, em trobava millor del dolor. Als  cronometrats   vaig  fer tercer, primer de la meva categoria, però el problema va ser a la primera cursa. Van regar el circuit i patinava molt, vaig caure  a l’inici de la cursa i vaig remuntar i tornar a caure… Així tres vegades més... i finalment no vaig aconseguir la posició desitjada.

 

A la segona cursa, surto bé, anava en segona posició lluitant amb el primer, que era l’Antonio Villegas, i la moto va començar a donar-me problemes, perdia potència, vaig haver d’arriscar-me més i al final vaig tornar a fer-me mal al genoll esquerre, havent de retirar-me de la cursa pel dolor que sentia… sense poder acabar la mànega.

 

 

 

Ara de moment el metge m’ha dit lligament creuat trencat, menisc… i a l’espera de noves proves per mirar més coses i la manera d’operar-me. Així que de moment la temporada, sentint-ho molt, s’ha acabat.

 

 

 

La propera serà  el 25 de setembre a Molina de Segura. La recuperació d’aquesta intervenció són uns 6 mesos... així que tot dependrà de la data de la intervenció...

 

 

 

 

 

Tenía dos anys. El meu pare, que anava en moto, m’en va regalar una i em va agradar tant que volia anar-hi cada dia. Em venia a buscar a l’escola per anar a entrenar. Recordo aquells dies amb molta emoció perquè arribès l’hora de venir a buscar-me. Amb vuit anys vaig començar a competir a curses. La primera va ser a Santpedor el dia de la mare del 1989, ho recordo perfectament,  va ser la meva primera copa de motocross.

 

 

El primer campionat que vaig guanyar tenía 11 anys, em vaig proclamar Campió de Catalunya en categoría Juvenil 80cc. de Mx... Anava amb Kawasaki al 1990. L'any 1993, tenía 14 anys, vaig quedar campió Catalunya de Dirt track, sotscampió de Cadet Mx Catalunya, sotscampió de Catalunya de Supermotard i 4art d’Espanya de Cadet Mx. 

 

L'any 1994, Campió de Catalunya Mx 125cc., guanyador al Palau Sant Jordi  de Sx. a 125 cc. i sotscampió de 125cc. al Trofeu Nacional. Al 1996 Campió d’Espanya Junior a 250 cc.; al 1997 Campió de Catalunya de Mx a 250cc; l’any 2000 Campió de Catalunya en Mx 250cc. amb Kawasaki també; i al 2001, 3er a l'Open solo Moto en SX.; 4t de l'estatal en Sx. en la categoría 250cc.

 

Després em vaig retirar dos anys de les motos per culpa d'una lesió que vaig tenir en una caiguda de moto amb rotura de Pelvis. Del any 2004 al 2009 vaig estar dedicat al FMX i a l’any 2009 1r de Catalunya de Sx en categoría de SX1. 

 

Desde l’any 2010 al 2012 vaig provar un altre cop sort amb el Supermotard, quedant 4t d’Espanya. Al 2014 vaig quedar sotscampió  de dirt-track a l'Open Catalunya i al 2015 Campió de Catalunya en la categoría 450cc Mx3. 

 

 

 

 

Del que més orgullós em sento és el de l’any 2001, que vaig quedar tercer a l’Open Solo Moto. L’any anterior vaig estar corrent, no vaig poder acabar el campionat per un lesió a l’esquena i vaig provar sort l’any següent. Aquest tercer lloc em va fer sentir molt bé. L’altre és el que vaig guanyar al 2009 després d’estar molt temps a una cadira de rodes per la lesió de pelvis. Era el primer campionat que corria i aquesta primera posició de Sx em va fer sentir molt orgullós.

 

 

 

 

He estat anys dedicat al freestyle ja que en aquella época era quan començava el FMX i em cridaven de molts llocs... sobretot Andalusia. Recordo aquella época amb molt “carinyo”... Cada cap de setmana ens veiem amb tots els pilots, ja érem amics i saltàvem junts. Però a mi realment el que m’apassiona són les curses, el Mx i Sx sobretot.

 

 

 

 

El projecte el vaig presentar a l’Ajuntament l’any 2010. És un projecte que combina circuits de Mx (sorra) i asfalt per a minimotard, escola de pilots, etc… El projecte ha tingut molt bona aceptació i han volgut col·laborar altres empreses. De moment està avançat, però es necessiten molts permisos i tot va bastant lent… esperem que vegi la llum aviat.

 

 

 

 

 

 

 

El circuit de Martorelles el gestionem desde l’any 2000. Ha estat una gran ajuda ja que he pogut entrenar, fer curses… ensenyar als pilots més petits i apendre també de molts pilots coneguts que van passant pel circuit.

 

 

 

(Riu) Tinc una nena de 5 anys i de moment està més interessada en altres coses, però fa uns mesos els meus pares li van regalar una moto feta a Mecatecno Martorelles, i la porta molt bé, sense rodetes ni res…  Veure-la amb moto em dóna molta satisfacció, però ella farà el que vulgui...

 

 

 

Sí, aquesta és una definició que faria de la meva vida amb les motos… Per mi les motos són una via d’escapament de la vida quotidiana, cremes l’adrenalina.

 

Quan estic nerviós per alguna cosa necessito agafar la moto i no pensar en res… Crec que així he aprés a valorar les coses i a entendre el perquè de moltes altres. Sobretot és molt important practicar-lo en llocs habilitats per aquest esport, per la seguretat de cadascú. Per això “viure per volar i volar per viure” seria una de les definicions perfectes, perquè per mi es una forma de viure…