“A Martorelles és on vam aprendre a entendre el joc”

L’Ana Matito (AM) i l’Aina Torrents (AT) van proclamar-se campiones d’Espanya el passat mes de maig amb la Selecció Catalana de Futbol sala infantil. Les dues martorellesenques juguen al divisió d’honor femení del CFS Palau Solità i Plegamans 2007, equip amb el que han guanyat la lliga 2017/18.

- Un any rodó:  Lliga i Campionat d’Espanya infantil amb Catalunya, què suposa per a vosaltres?

AM: Un any espectacular amb moltes emocions. Un any brutal per tot el que hem aconseguit guanyar.

AT: No ens ho esperàvem, ha estat complicat, sobretot el campionat de seleccions. 

 

- Centrem-nos amb el campionat estatal. Amb quines sensacions arribàveu a Galícia per disputar el torneig? 

AM: Amb molts nervis perquè no sabíem que ens trobaríem però va ser començar a jugar i guanyar confiança en nosaltres mateixes.  

 

- Quin era el vostre objectiu?

AT: guanyar i gaudir.

 

- 18 gols a favor i un en contra, quin és el secret?

AT: vam començar el campionat encaixant aquest únic gol al principi del primer partit. No va durar gaire, perquè ens vam motivar entre totes i vam empatar immediatament. Al final vam guanyar 7-1 aquest partit contra Castella-La Manxa. El secret? Tots els equips es quedaven defensant i no ens atacaven, només en contraatacs després de pèrdua nostra.  Nosaltres vam fer bona feina al no perdre pilotes i replegar ràpid després de fer-ho. 

 

- Per què creus que us jugaven així?

AM: perquè es veien inferiors a nosaltres i pensaven que així ens guanyarien.  

 

- La final va ser contra la Comunitat de Madrid, com va anar?

AM: a la primera meitat vam veure que es quedaven darrere i vam pensar: una altra vegada? Ens vam posar nervioses i no vam jugar com sempre. Al descans, l’entrenador ens va dir que havíem de jugar com sempre, amb calma i tocant. Només començar la segona meitat, l’àrbitre ens va xiular un penal a favor, el vam transformar i a partir d’aquí vam dominar el partit.

 

- Com es fa per canviar el xip a la segona meitat?

AM: ens donem ànims entre nosaltres però després cadascuna individualment ha de tenir confiança en el que fa.   

 

- En què pensàveu les hores abans de la final?

AT: pensàvem que seria un partit que ens costaria molt però després quan estàs a pista ho veus diferent. 

 

- Com vau celebrar el títol?

AT: quan va xiular l’àrbitre allò va ser un festival. Crits, salts, abraçades... després a l’autocar ho vam celebrar de valent. 

 

- Havíeu participat en altres competicions amb Catalunya?

AT: No, era el primer torneig.  Jo havia anat a la primera convocatòria l’any passat però em vaig quedar fora per una jugadora. També era aleví i la convocatòria era per la selecció infantil.

 

- Com vau reaccionar a la primera convocatòria amb la Selecció?

AM: no va ser convocatòria, ens van cridar per una jornada de futbol sala femení i a partir d’aquí et veien i et cridaven pel cap de setmana següent. La nostra sorpresa va ser que el següent cap de setmana ja érem 12 jugadores justes, la selecció. Ens va fer il·lusió. 

 

- Parlem de la competició de clubs. Enguany heu assolit el títol de divisió d’honor infantil, què significa per a vosaltres?

AM: la veritat que després de tres anys intentant-ho, perquè som les mateixes, guanyar la lliga i anar al campionat d’Espanya de clubs és un èxit total. 

 

- Quan i on el disputeu?

AT: doncs, demà (dijous 27 de juny) marxem a Galícia, una altra vegada, a disputar-lo. La dinàmica és amb dos grups de quatre equips, lligueta, semi-final i final. 

 

- Objectiu?

AM: Guanyar i gaudir del joc. 

 

- Com vau començar a jugar a futbol sala? 

AM: amb sis anys vaig anar a provar a un equip de nens del CFS Martorelles i em va agradar. La primera setmana era jo la única nena, l’Aina es va apuntar a la segona, ella tenia cinc anys.  

AT: primer jugava a l’escola i vaig anar a provar també. Vaig veure que hi havia una altra nena i em vaig quedar.   

 

- Com vau acabar fitxant pel Palau?

AT: de Martorelles ens va fitxar el Barri Can Calet, allà jugàvem i aleshores ens van trucar del Palau i del Caldes i després de provar, vam decidir Palau. 

 

- Es nota molt la diferència a l’hora de jugar amb el club o amb la selecció? 

AT: El nivell a la selecció és molt alt, sobretot als entrenaments que demanen molta intensitat. 

 

- Com definiríeu el vostre joc? 

AM: amb molta visió de joc i bon u contra u. 

AT: joc ràpid, tocar i marxar, i dribling per banda. 

 

- Amb quins jugadors o jugadores us identifiqueu?  

AM: Iniesta de futbol i Ferrao (Barça) de futbol sala. 

AT: Iniesta, i en futbol sala, Diego del Barça. 

 

- Per què amb Iniesta?

AM: Té molta visió de joc i de tant en tant, sorprèn. Les assistències...

 

- Trobeu a faltar més repercussió de l’esport femení? 

AM: li podrien donar més importància. Ara potser es comença a sentir parlar més, però encara falta. Si dos equips, un de masculí i un de femení, guanyen el mateix campionat, sempre parlen abans del masculí. 

 

- Què faríeu per millorar-ho?

AM: Portem uns braçalets amb el lema “Ogullosa” que vol donar més visibilitat al futbol femení. És una iniciativa de la federació que compta amb activitats promovent l’esport femení.

 

- Martorelles, tot i ser molt petit, és una gran cantera d’esportistes i més concretament de futbol sala...

AM: sí, aquí és on més vam aprendre a entendre el joc i després tot això ajuda per poder jugar a un altre club.  

 

- Com a futboleres, una porra pel Mundial. Qui guanyarà? Favorits?

AT: Brasil guanyarà.  

AM: Bèlgica - Brasil la final. 

 

- I per últim, un espai del poble que us agradi?

AM i AT: Carrencà.