La dona segueix en la lluita

Enguany celebrem els 30 anys de l’aprovació de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Bejing, adoptada per l’Organització de les Nacions Unides el 15 de setembre del 1995 considerat com el pla més progressista per promoure els drets de les dones a nivell internacional.

En aquests anys, Catalunya ha sigut pionera gràcies al seu moviment social de dones i feminista, i s’ha dotat d’un marc jurídic propi d’estructures i de polítiques feministes que ha generat la possibilitat d’avançar en el llarg camí cap a la justícia feminista. En el context actual internacional són molt preocupants les amenaces i retrocessos que els discursos d’odi suposen per les dones de tot el món i també a casa nostra.

Trenta anys després des de l’àmbit local fins al global, les dones seguim exigint la transformació feminista, per aconseguir la justícia global. Els instruments internacionals són imprescindibles, però no suficients per aconseguir el canvi necessari.

Enguany també se celebren 10 anys de l’aprovació de la Llei d’igualtat entre Dones i Homes, una llei que va néixer amb l’objectiu d’establir i regular els mecanismes i els recursos per fer efectiu el dret a la igualtat efectiva i la no discriminació per raó de gènere en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

És necessari impulsar reformes legislatives amb recursos que considerem factors interseccionals i vulnerabilitats fomentant la participació feminista i el desenvolupament d’un pensament crític. Encara manca molta feina en el desenvolupament de la coeducació, essencial per a prevenir la discriminació, la injustícia i la violència contra les nenes i les dones.

És necessari formar el professorat en perspectiva de gènere, així com proporcionar una educació sexual obligatòria amb perspectiva feminista. És imprescindible incidir en totes les instàncies de divulgació del saber: artístiques, literàries, d’espectacles, musicals i esportives per visualitzar una imatge no estereotipada i una presència equilibrada de les dones, denunciant les discriminacions.

Les dones són essencials per les economies globals, però la discriminació de gènere limita les seves oportunitats laborals i econòmiques. És necessari reduir l’escletxa salarial, fer una correcta valoració dels llocs de treball feminitzats i de la nova creació, i fomentar la corresponsabilitat en les tasques de cura.