Crisi humanitària

En els últims mesos estem patint una gran crisi, parlem d’una crisi d’humanitat, podem veure imatges de nens i famílies en camps de concentració que es podrien remuntar a l’any 1940, fugint d’una guerra. Però no, és l’actualitat.

Són moltes famílies les que s’han vist obligades a abandonar la seva llar, per fugir d’una guerra de cinc anys i sense treva encara. Venen a Europa pensant en fer una vida nova, i no haver de llevar-se cada matí pensant en si aquell serà el seu últim alba. I què fem nosaltres com a bons humans?, els hi tanquem la porta a una vida millor.

La Unió Europea viola els drets humans de milions de persones que l’únic que volen és viure. No podem girar el cap i mirar cap a un altre costat, és important fomentar la solidaritat, s’ha de fer força en contra de l’expulsió dels refugiats, cal treballar i fer suport en totes les àrees de cooperació, i estar preparats per la possible arribada i acollida de refugiats.

Cal actuar pensant en totes les vides que estan en les nostres mans, famílies que han patit en el seu país del que han fugit a un lloc suposadament millor i en el que es troben unes condicions inhumanes. La solidaritat és l’únic camí.

La participació dels ajuntaments a la suma de solidaritat amb els refugiats són el resultat de la decepció que sentim de formar part d’aquesta Unió Europea.

“Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va” 

Martin Luther King