“La muntanya de Martorelles és un gran entrenament per a mi”

Ronald Lima (1975, Teófilo Otoni, el Brasil) és un esportista brasiler que viu a Martorelles des de fa 8 anys. Des de en fa 5 que competeix a proves de l’Spartan Race, competició líder de les curses d’obstacles.

Com vas començar a competir a curses d’obstacles?

Tota la vida he fet esport i sempre he anat canviant de disciplina per no avorrir-me, no aclaparar-me… per a gaudir de l’esport. Mai he viscut d’ell, sempre ha estat per a passar-m’ho bé. Aleshores, la meva dona em va regalar la inscripció a una cursa en una època que no sabia quin esport fer, estava una mica estancat. Vaig pensar: Una cursa? Jo mai he corregut. En aquell moment estava de moda i al gimnàs on entrenava hi havia molta afició i vaig decidir provar. I des de la primera cursa se m’ha donat bé. L’ambient és molt sa, tot esportistes, atletes i em vaig aficionar. 

Havies practicat esports de resistència o força abans?

De petit feia surf i esports de planxa i després vaig endinsar-me en les arts marcials, el  jujutsu, … Per tant, no tenia res a veure amb això. 

Quina sensació tens a l’acabar la primera cursa?

Que m’he trobat. Satisfacció de portar el cos al límit d’una forma que jo mai l'havia portat. Les pulsacions a mil, molt temps desconnectat del que hi ha al teu voltant i simplement centrat en el que estàs fent en aquest moment. Sensació de desconnexió de tot. Sempre acabes amb la sensació que a la pròxima serà millor i amb ganes de tornar-hi. 

Què destacaries de la teva trajectòria en aquest tipus de curses?

Sobretot l’ambient, la gent que coneixes és el millor d’aquest esport. I tot el tema dels podis i classificacions jo mai he buscat això, sempre he buscat donar el millor de mi i se’m dona bé. També tinc fills, treballo… No puc dedicar-me al cent per cent a això però m’agrada, m’agrada molt. 

Hi ha moments molt bonics. He participat en dos campionats europeus i és molt emocionant la veritat perquè veus corrent al teu costat a gent que veus a la televisió, atletes que has vist competir en altres modalitats… Això et posa una mica nerviós però després tornes a centrar-te i a pensar en el que tu vens a fer. He quedat sisè d’Europa, segon d’Espanya de la meva categoria de 40 a 45 anys. 

Quines són les teves fortaleses competint?

Les forces per acabar les curses i donar-ho tot crec que és amb l’autosuperació i pensar en tot el que has sacrificat i t’has esforçat per estar en aquell moment. 

Em trobo còmode amb les càrregues perquè hi ha gent molt més ràpida que jo però quan agafem les càrregues i hem de pujar una muntanya amb un tronc o un sac de sorra, aquí sóc més fort. 

Com d’important és la ment en esports com aquest on portes al límit el teu cos?

Aquí està la diferència. Tots els que estan en aquestes curses estan molt forts i la diferència en qui arriba primer, segon o tercer es troba en aquell que diu: “Fins aquí”. Però si tu aguantes una mica més i la ment enganya al cos, aquest aguanta. A vegades no i tens una “pájara”. 

Quin tipus de penalitzacions teniu durant la cursa?

Avui dia hi ha dos tipus de curses d’obstacles: les Spartan Race i les OCRA. A l’Spartan Race quan tu falles un obstacle són 30 burpees i si et trobes entre els deu primers ja és molt difícil recuperar perquè estem molt igualats. Per tant, és molt complicat fer podi si falles un obstacle. Hi ha alguns fores de sèrie que guanyen curses tot i els burpees però són pocs. 

I també hi ha una altra tipus de reglament que es diu normativa OSO ( curses OCRA) que diu que tens tantes oportunitat per a passar un obstacle però si no el passes, ja no competeixes. És un avantatge en els obstacles d’equilibri, que és un moment passar-hi però moltes vegades pel cansament caus i falles. Normativa Spartan +30 burpees. Normativa OSO, repeteixes fins que passes. 

Quina diferència hi ha entre les curses de l’Spartan i les OCRA?

Són com lligues diferents. Les dues són curses d’obstacles però a les OCRA els obstacles són més elaborats i difícils de passar. Aquesta temporada vull provar una mica aquestes curses perquè encara no ho he fet i tenen molt bona pinta. 

 

"Vull provar les OCR perquè els obstacles en suspensió s'em donen bé"

 

Com és un cap de setmana de competició?

Normalment el que faig és utilitzar-ho com unes escapades de vacances. Vaig amb els nens, ells també competeixen perquè hi ha curses infantils. A ells els hi encanta perquè normalment són llocs de muntanya, estan lliures i ja coneixen a altres atletes i nens d’altres companys. Intento agafar i el divendres quan surten de l’escola marxem cap Andorra o on sigui la prova i passem el cap de setmana. 

És complicat. L’any passat he deixat de competir en el Campionat d’Espanya per no arribar al mínim de curses que, clar, són cadascuna en un lloc diferent. Comença la temporada a Mallorca, després Madrid, Andorra… i l’any passat no vaig poder conciliar-ho amb la feina i la família i em vaig quedar fora d’algunes curses. 

Quins objectius el marques per aquesta temporada?

Vull provar les OCRs també perquè els obstacles en suspensió se’m donen molt bé i encara no hi he competit. També és una manera de donar suport a l’esport nacional, al final les Spartan són  molt internacionals i tal… I aquest any faré més OCR i reduiré en Spartans pel tema de la conciliació familiar que parlàvem abans. Faré les curses de per aquí: ja tinc la inscripció de Madrid, faré Andorra, Barcelona… 

Com són els teus entrenaments?

Tenim aquí a prop un gimnàs que entrena específicament per aquest esports, és l’Ares Arena de Sant Fost. L’entrenador és corredor també, aleshores ell entén molt bé les nostres necessitats. I per entrenar també faig servir el que veiem per la finestra, la muntanya. Avui per exemple que no tinc gaire temps per anar al gimnàs, em poso les bambes i surto des de casa cap el Castell de Sant Miquel. Utilitzo molt la muntanya de Martorelles per entrenar. A la gent de fora que ve li encanta córrer per aquí. 

Quan no tinc temps durant el dia surto a la nit a fer sèries al polígon i a fer escales a prop de Carrencà. Faig sèries pujant un graó, dos i tres a la vegada per augmentar la gambada, a vegades també porto una motxilla amb pes per a practicar les càrregues. Aquí hi ha molta cosa, aquí estem molt bé. 

Segueixes una alimentació especial?

No, intento menjar net, bé, saludable però no faig dietes. Això també és de bressol, menjar bé, evitar sucre, la sal i aquestes coses. Des de petit, no podia tocar el menjar fins que no em menjava l’amanida. He de menjar molt perquè entreno cinc dies a la setmana. 

Com compagines els entrenaments i les proves amb la vida familiar?

Intento que participin els meus fills també. Per exemple, diumenge al matí sortim cap a la muntanya. La nena que encara és petita, la munto a la bicicleta i la pujo empenyent i el nen puja sol. Quan vaig començar a córrer ells anaven davant, ara van darrere i queixant-se (riu). 

 

"Estar en bona forma és important pel teu dia a dia i per tenir una vellesa menys dolorosa"

 

Tens patrocinadors? Com et financies els viatges i les proves?

És un dels aspectes que m’ha fet replantejar com em puc organitzar per a poder fer les curses que vull. Hi ha llocs que són increibles però tot això té un cost. No vaig a Andorra i torno, has d’anar el dia d’abans per descansar abans de la cursa. Per tant, hotel, benzina, menjar… I no pots acabar la cursa i tornar cap a casa després de 30 km, t’has d’esperar a baixar el dia següent. 

I patrocinis per aquest tipus d’esports gairebé no hi ha, els millors tenen algun patrocini però tampoc poden viure d’ell. Jo tinc Aventura96 que està aquí al polígon de Martorelles i em proporciona frontals, la roba tècnica i qualsevol cosa que necessito per a les curses. 

A banda de les curses d’obstacles, practiques més esports?

Sí, allà al gimnàs on vaig faig boxa, kick boxing i exercici funcional que és una mena de crossfit però amb menys pes i més treball de “cardio”. També faig surf…

Actualment? Vas surfejar la setmana passada (temporal Gloria)?

Clar que sí, va haver-hi un dia que era impossible però hi vaig quan hi ha onades. Vaig a Ocata, Montgat, Barcelona…L’any passat vaig anar quatre dies a Zarautz, és un esport que faig des de petit i aquest sí que no aclapara i no cansa tant. 

Per què és important no deixar de fer esport?

Perquè el teu cos s’acostuma a tot. Si tu acostumes a fer esport sempre en podràs fer, si tu t'acostumes al sofà, sempre voldràs estar al sofà. Estar en bona forma física és bo pel teu dia a dia, per la feina, per tot… Per tenir una vellesa menys dolorosa, hi penso molt en això, per gaudir dels nens fins el final. 

Què és el que més t’agrada de Martorelles?

Seria més fàcil preguntar-me què no m’agrada. Hi ha de tot, els fills creixen en un lloc tranquil amb bona gent, un ambient diferent… llocs per a practicar esport a prop de la muntanya. Abans vivia a Collblanc i no té res a veure, no m’hi veig allà. 

Participes en entitats o activitats municipals?

Les que puc sí, sobretot si són familiars amb els nens com les caminades populars. Vull aprofitar per dir que m’encanta l’escola Les Pruneres, el seu sistema d’ensenyament… Tinc amics del meu fill que van a altres escoles i ho noto. M’agrada molt l’ambient de l’escola, vas a la porta i tothom es coneix, se saluda, molta educació… 

Veus possible fer una OCRA a Martorelles?

Fa un mes que els presidents de l’OCRA Espanya ara són els propietaris del gimnàs on entreno. Ens vam reunir amb l’Ajuntament de Martorelles fa un temps per parlar-ne. Hi ha molts llocs, com el pessebre, passar pel camp de futbol,... No faltaran idees. Hi ha moltes curses que per a promoure el municipi surten des de dins els pobles. 

Per últim, un racó del poble?

M’agrada molt Can Sunyer, pujar torrent amunt pel camí que va cap a Can Roda.