“La gent autòctona implicada en millorar és la que hem d’ajudar”
Mar Soler (1983, Barcelona), pedagoga de professió, és la presidenta de l’ONG Africa Esperanza que treballa pel desenvolupament sostenible a l’oest del Camerun. Des de fa tres anys, viu a Martorelles i participa de les seves activitats.
- Com i amb quin objectiu es va fundar Africa Esperanza?
És una ONG que neix de la necessitat de canviar la forma de treballar d’una ONG camerunesa,Kentaja. Quan vaig acabar la carrera de magisteri vaig anar a viure a un orfanat de Camerún durant un any. Allà vaig veure com es relacionaven les ONGs europees amb la del Camerún. I sempre eren ajudes molt condicionades, hi havia moltes incoherències i rebre-les no era ni digne per la gent d’allà. Perquè quan reps una ajuda et poses per sota d’algú, qui dona l’ajuda,... una mena de caritat que, a més a més, et diuen en què s’ha de gastar.
- Per què estava condicionada aquesta ajuda?
Per les entitats de cooperació espanyoles o franceses, grans i petites. Aleshores, vaig començar a veure que Camerún era un país molt ric en recursos naturals, estem en ple tròpic, gairebé no has de treballar per poder menjar perquè el reculls… Jo vivia en un lloc on cada dia passava un senyor amb el cap ple de pinyes salvatges que acabava d’agafar de la selva. És un país amb moltes possibilitats però falta treballar molt i veus que no té sentit que estiguin mendigant per coses que ells tenen. Comences a pensar que el que necessitaven era una empenta, bona gestió i organització per generar ells la seva pròpia economia i no rebre ajudes de fora. La idea és que Kentaja fos autosostenible, generar la pròpia economia per les seves pròpies accions.
Aleshores, moltes reunions i fent èmfasi en aquesta idea, que per ells mateixos poguessin aconseguir el seus diners. Portaven vint anys viciats a rebre ajudes però molts problemes dels que es queixaven eren per falta de poder de decisió.
- Com es reprèn aquest poder?
Mica en mica, vam començar a pensar quin projecte econòmic, que fos viable i rendible, que ells fossin capaços de gestionar i que poguès ajudar al manteniment dels centres on hi ha 150 nens en situació d’exclosió social que viuen allà gràcies a l’ONG.
Vam apostar per l’agricultura i la ramaderia que, al final, és el que saben fer molt bé ells. Abans vam començar amb plantacions de plataners, mascles, i de palmera d’oli de palma, que és l’oli que consumeixen allà. Ara hi ha molt de boom amb això però és que és el seu oli tradicional. També verdures, hortalisses, una granja de porcs, conills i gallines...Tot això ho hem anat aconseguint amb subvencions. I com tot gran projecte necessitàvem una inversió inicial forta.
"Actualment l'ONG Kentaja es troba al 30% d'autogestió"
- Suposo que al principi costaria rebre subvencions. Com ho vau fer?
Vam tenir subvencions d’ajuntaments, de la Universitat Pompeu Fabra, de fundacions privades… L’Ajuntament de Martorelles també ens va ajudar aquest 2018 amb una altra subvenció per aquest projecte. Actualment l’ONG Kentaja es troba en un 30% d’autogestió deu anys després i tenint en compte que nosaltres com a nova entitat també havíem de tenir un procés d’aprenentatge.
- Com va ser el procés de la fundació?
Jo vaig estar quatre anys anant i venint. També treballant, completant els meus estudis… Tenia 22 anys i també havia de muntar-me la meva vida. Vaig cursar un màster de cooperació i també vaig entendre a estructurar-ho tot millor. D’això fa tretze anys ja i actualment l’entitat està registrada a Martorelles.
- D’on va sorgir aquest neguit?
Sempre he estimat Àfrica i sempre he tingut la sensació que allà hi ha més humanitat, germanor...M’agradava molt la seva cultura, portava rastes, m’agradaven els tambors, la dansa africana i ja tenia relació amb aquesta ONG per vincles familiars.
- Quines són les línies principals de treball?
En tenim dues: una, les accions que podem fer a Catalunya i les que fem al Camerún. A Catalunya i, concretament a Martorelles, donar a conèixer la riquesa cultural que té l’Àfrica, la importància que tenen per a la societat la diversitat i l’intercanvi de cultures. I a l’Àfrica tenim dues vies: projectes pel desenvolupament rural en el que hem construït un centre de salut, hem ajudat en un projecte de potabilització d’aigües, amb l’ampliació d’una escola.. L’altra via és el suport als centres d’acollida a través del projecte de l’agricultura i la ramaderia i també tenim particulars que cada mes fan una aportació. Tot això ajuda al funcionament diari.
- Com assegures l’ajuda no condicionada?
Perquè no la condiciono. Les aportacions dels voluntaris o socis es fan a un compte bancari de l’entitat, jo agafo aquest diners i els transfereixo directament a Kentaja estrictament per al funcionament dels centres d’acollida. Això inclou, alimentació, sous dels educadors, les inscripcions escolars, tractaments mèdics, factures de llum… Els diners són per tota la comunitat.
Kentaja és una associació que porta 25 anys, camerunesos implicats en ajudar als camerunesos. Em va agradar molt en un país on hi ha pobresa veure com la gent autòctona estava implicada per millorar. És aquesta la gent que has d’ajudar.
"Volem dignificar la cultura africana que té molt mala
imatge en els mitjans de comunicació"
- Organitzeu viatges de cooperació a l’Àfrica?
Primer el col·laborador ha de començar a treballar amb nosaltres des d’aquí i un cop entengui l’entitat i els seus valors es pot organitzar. No vull enviar qualsevol persona que es pensi “queséjo”.
- Parlaves dels valors, quins?
Cooperació amb el sentit estricte de la paraula: jo dono i rebo. El de dignitat perquè volem dignificar la cultura africana que té molt mala imatge en els mitjans de comunicació i interessa molt poc també. Trobo horrible el que fan moltes ONGs de posar nens famèlics als anuncis perquè dona una imatge de desgràcia i no és només això l’Àfrica i si no ho compenses sembla que només hi hagi nens soldats i nens famèlics.
- Participeu a Martorelles?
Participem en una activitat extraescolar de Capoeira a l’escola Les Pruneres, ja que aquesta dansa té les seves arrels a l’Àfrica.
- Cap on camina l’entitat?
Tenim l’objectiu d’enviar material de jocs als centres d’acollida i per a les escoles del voltant. Fer unes jornades de formació amb els educadors del centre d’acollida i, si pot ser, també amb els professors de les escoles per ensenyar noves metodologies donada la meva vocació de pedagoga. Desenvolupar la intel·ligència emocional, habilitats socials…
- Amb quin racó del poble et quedes per desconnectar?
De Martorelles m’agrada el contacte amb la natura, que està molt ben comunicada… El meu racó serien els jardins que hi ha a Carrencà.