“Costa més transmetre els valors que ensenyar un control o una passada"

Carles Sig (Martorelles, 1996) és el president del Club Futbol Martorelles des del mes de març del 2018. Parlem amb ell per saber com està l’entitat avui dia i quins reptes entoma la junta directiva de cara les properes temporades.

Amb quin propòsit es va presentar l’actual junta a les eleccions del passat 23 de març?

Reestructurar el club, intentar introduir una metodologia de treball i, sobretot, tornar a posar Martorelles al mapa a nivell de futbol base. Complicat? Sí, però per això ens vam presentar. Som gent del club de tota la vida, que hem jugat contra el Barça, l’Espanyol sempre en bones categories… I ara veus que no és així. De tenir 24 equips fa vuit anys, a tretze que teníem l’any passat i quinze que tenim ara. El propòsit el tenim clar. 

 

Com estava l’entitat quan vau aterrar?

En deixadesa. A nivell estructural, intern, d’implicació en el poble… Una mica anem “tirant” amb això, no busco publicitat, no busco patrocinadors… Faltaven hores, implicació. La gent que ho portava ho ha fet molt bé durant molt temps i això és com tot. Quan tu portes molt temps en un càrrec públic no remunerat, que ho fas desinteressadament, al final t’acabes cremant i baixant el nivell d’intensitat i treball. I és normal, quan jo els hi dic que el club no estava bé abans, no vol dir que ho haguessin fet malament, vol dir que el club necessitava un relleu. Com en tot, regeneració. 

 

Recordes el moment en que vas decidir presentar-te?

Perfectament. Festa Major de Sant Fost del 2017. Em vaig trobar al Marc Erra i al Jordi Escalé, jugadors del club de tota la vida, i vam comentar “com està el club i tal…”. Jo era entrenador del club aleshores i sabia que hi havia eleccions un any vista aproximadament. I així xerrant, allò típic no?: “Ens presentem o què?” Aquí va començar tot. Després anaves parlant amb gent que s’hi volia sumar i vam fer un equip de sis persones i vam sortir elegits. 

 

Què recordes de l’època de jugador?

La paraula és família. Jo em llevava el diumenge, havent jugat el dissabte, i volia anar a veure el cadet, l’amateur… Per què? Fàcil. Molts dels jugadors que eren juvenils o del primer equip eren els nostres entrenadors. Aleshores, quan tens sis, set, vuit, deu anys el teu entrenador per tu és Déu, és Messi per a tu. Coincidies amb els jugadors dels altres equips, jugaves, anaves al bar i coneixies a tothom… una família. 

 

"Evidentment, la base és important però sempre 

s'ha de tenir una sortida per dalt"

 

Els objectius esportius passen més per la base que pel primer equip? Tot i que aquest només ha deixat escapar 2 punts en el que va de temporada…

A un punt del líder. El més veterà del primer equip té 24 anys. Com que f 15 anys es va treballar bé la base, aquesta generació és la que està ara al primer equip. Evidentment, important la base, però sempre s’ha de tenir una sortida per dalt. 

La meva idea amb el primer equip aquesta i la propera temporada, arreplegar gent que ha marxat en els últims anys i ha estat jugant a altres categories fora d’aquí a equips com el Granollers, el Mollet,.. fins i tot tenim un nano que ha estat jugant al Barça i que ara està al primer equip, l’Adrià Escribano. 

 

Quines prioritats ha marcat la nova junta a curt termini?

Organització i implicació de la pròpia junta. Creiem que si la junta està implicada al 100% això es veurà reflectit també en una major per part de pares i jugadors. Si nosaltres donem, ells ens donen. Per exemple, el dia de la presentació vam fer una botifarrada que sense els pares no haguéssim pogut fer. 

 

Teniu totes les categories doblades excepte el juvenil…

Amb el juvenil no ens vam voler arriscar. L’any passat el club tenia el mateix número d’equips aproximadament però el problema és que l’any passat els dos infantils que hi havia tenien 11 i 12 nanos i això es repetia en moltes categories. Ara tenim 18 i 20. Els cadets tenim 20 i 21, un juvenil però amb 24 fitxes…Hem doblat en nombre de jugadors. 

 

Com treballa el club la captació de nous jugadors?

Una de les primeres accions que vam fer va ser el primer Dia de l’amic. Cada jugador podia portar un o dos amics de l’escola, d’anglès, de música,... per a venir a entrenar un dia amb el seu equip. Amb això vam aconseguir ss o set nanos. El boca-orella també dona fruits. També fem una activitat extraescolar a l’escola Les Mimoses de Santa Maria i és una bona prova pilot per veure si funciona i poder implantar-la a altres escoles. El més important és que et vegin. Si et veu, la gent ve. La nostra no és una quota excessiva, és un club familiar i proper i per això treballem. 

 

A nivell de formació d’entrenadors sou exigents?

Clar, de menys a més, però no podem passar de zero a cent en tan poc temps. El club, en el seu màxim esplendor, intentava ajudar en la formació dels entrenadors. Jo per exemple vaig signar un contracte que el club em pagava el curs d'entrenador però jo havia d’estar un cert temps al club. I això és el que volem tornar a fer. A banda d’això, tenim una persona del club que li he dit que es dediqui exclusivament a mirar tots els entrenaments i apuntar en una llibreta tot el que fem malament. Després, ens asseiem i els hi exposem als entrenadors a nivell general, no personal. La idea és organitzar xerrades impartides per tècnics de clubs de nivell com Damm, Cornellà, fins i tot professors del curs d’entrenador que puguin venir i fer diferents xerrades específiques. Formar entrenadors de la casa per tal que puguin transmetre els seus coneixements als més petits. 

El bàsquet ho fa molt bé, jo tinc un parell o tres de nanos que juguen a bàsquet i a futbol. Ho han organitzat d’una manera que poden anar a les dues coses i al final acabar triant el que més els hi agradi. 

 

"Els valors de l'entitat són la companyonia, l'amistat... 

tot el que està lligat a una família"

 

Quins són els valors de l’entitat?

Companyonia, amistat… Tot el que està lligat a una família. Sobretot, una cosa en la que estem molt a sobre és que preferim ensenyar a ser persones abans que ensenyar futbol, que també n’hem d’ensenyar. Sense companys, l’equip rival o l’àrbitre no juguem. Encara que fora del camp no siguin amics, hagin discutit… Al camp fomen part del mateix equip. Si no, que s’apuntin a tennis. 

 

Costa transmetre aquests valors?

Molt. Més que un control, un xut o una passada. Els valors són el que més costa. El que volem és tenir entrenadors que, sàpiguen més o menys, tractin bé els jugadors, amb compromís i que siguin un exemple per ells. 

 

En aquest curt període de temps s’ha creat una grada jove, els “Ultramartu”. Com s’ha reunit tanta gent en tan poc temps per animar a un equip que juga a la quarta catalana?

La idea surt de buscar la manera de diferenciar-nos de la resta d’equips del nostre nivell. És un grup nombrós perquè al final els jugadors del primer equip són tots joves i de casa i arrosseguen molts amics i companys de classe. La gent veu per instagram com la “liem” i es va afegint. 

 

Utilitzeu les xarxes socials…

Quan vam entrar el twitter feia vuit mesos de l’últim tuit, facebook més o menys igual… I xerrant amb la persona de la junta encarregada de la comunicació vam decidir primer fer la web nova, que ja està encarregada i creiem que pot estar abans de Nadal, i després reprendre l’activitat en aquestes dues xarxes socials. Sovint quan ens reunim surten debats com aquest, i a vegades és millor que l’activitat continuï aturada i esperar a començar quan ho tinguis tot millor estructurat. Per estar tres mesos més sense penjar res no passa res, això sí, quan comencem que no s’aturi. 

 

De què està més orgullosa la junta directiva des de la seva entrada?

Del caliu que s’ha creat al camp una altra vegada. De l’esperit de la gent, veig els nanos il•lusionats, els pares amb ganes… La presentació és un bon exemple. L’any passat i l’altre era un club trist i ara hi ha alegria. 

 

"La idea és tenir un parell o tres d'equips 

femenins la propera temporada"

 

Com t’agradaria veure el club d’aquí 10 anys?

Un primer equip lluitant contra Parets, Molletense… i Mollet, si està com ara, també. Un futbol base estructurat. La meva idea és que el futbol7 siguin quare equips per categoria perquè una vegada arribin a infantil (futbol11) no preocupar-se de buscar més nanos. I sobretot m’agradaria que el futbol femení estigués present. Tenim un equip d’onze nenes, no està federat, que entrena un cop a la setmana entre els 8 i els 12 anys. El proper 22 de setembre disputaran el seu primer partit al camp i la idea és intentar tenir un parell o tres equips femenins la propera temporada. 

 

El futbol femení esta en auge…

Sí, i la federació ho està potenciant. Ho intentarem. Una altra cosa que m’agradaria d’aquí deu anys és tenir un equip de discapacitats. La idea neix de la iniciativa “Dibujando sonrisas” del Llevant que desemboca en la Lliga Genuine. Una lliga on participen els equips més importants d’Espanya, excepte Barça i Madrid, on tots els integrants de l’equip tenen una discapacitat major del 33%. Tampoc es tracta de competir en aquesta lliga, sinó de tenir un equip que pugui jugar partits i celebrar jornades de futbol inclusiu aquí a Martorelles. Penso que el futbol és més que els diners, veig els vídeos d’aquesta gent i la felicitat que desprenen i com se senten valorats quan sempre han estat els assenyalats és brutal. El futbol és per a tots. 

 

Aquesta temporada heu estrenat un equip de veterans…

Sí, no està a la federació catalana de futbol sinó a la Federació de Veterans del Maresme i Vallès Oriental perquè els costos són més baixos i a nivell de sancions són molt més estrictes. Si un jugador la “lia” en un partit, segurament no jugui en tota la temporada. 

 

No sé quants socis teniu actualment i si feu campanyes de captació…

115. Realment fins aquesta temporada ser soci no tenia cap avantatge. A la botifarrada els socis pagaven la meitat per exemple. Volem incentivar a través de descomptes i petits detalls el fer-se soci. 

 

Quin racó del poble és més especial per a tu?

Les piràmides del Simeó Rabasa. M’agrada anar a vegades allà a asseure’m i pensar. Tinc molts records allà perquè va ser la meva escola i quan necessito pensar agafo el cotxe i m’hi planto.