Mónica Ulloa: “Durant la pandèmia he aprés el valor que té una abraçada”

Com ha estat el dia a dia dels professionals sanitaris a la primera línia d’atenció hospitalària durant  la crisi?
Ha estat una situació molt complicada ja que ha significat un canvi radical de la nostra manera d’atendre a les persones. Va haver-hi un increment molt gran de persones malaltes en un període de temps molt curt i amb un estat greu i/o crític. Nosaltres, com a sanitaris, vam sentir i viure situacions d’impotència, angoixa, cansament extrem i por.

Com ha canviat l’hospital arran de la pandèmia?
L’Hospital va haver de reduir molt la seva activitat programada d’atenció ambulatòria i quiròfan, per tal de concentrar els esforços en poder atendre de la millor manera possible a les persones afectades per la COVID-19, per poder sectoritzar l’hospital, amb l’objectiu de poder aïllar amb seguretat aquestes persones malaltes, el volum de les quals era molt elevat. També es van transformar àrees de l’hospital (Consulta externa i hospital de dia) en àrees d’hospitalització, d’aquesta manera es va aconseguir tenir un creixement de llits de forma exponencial.
Es van augmentar els recursos humans, reestructurant horaris de treball, per poder donar resposta a la cobertura dels professionals i l’augment de les necessitats assistencials.
Tots els professionals ens vam haver d’acostumar a treballar amb EPI’s (equips de protecció individual), per evitar contagis a nosaltres mateixos i protegir a la resta de persones ingressades.

Com aconseguíeu mantenir la fortalesa mental dia a dia?
Això va ser difícil, ja que vam viure moltes situacions d’estrès i col·lapse, ho vam aconseguir gracies al treball en equip i el gran  companyerisme que hi ha entre tots nosaltres. Vam construir una gran pinya per tal de sostenir-nos de totes les situacions més delicades.

Hi ha sanitaris que s’han hagut d’aïllar per a protegir la seva família. És el teu cas? D’algun company? 
Hi ha hagut casos de tot tipus. Tant aïllaments per casos positius com d’altres de confinament per prevenció i protecció. Totes les companyes i companys hem pres, en un moment o altre, la decisió de protegir els nostres. En el meu cas, he estat a casa mantenint les mesures de prevenció necessàries, i mantenint un contacte mínim amb els meus fills i el meu home.

Fa uns dies llegíem que l’Hospital de Mollet no té pacients ingressats per Covid-19. En quin moment us trobeu (recuperant tractaments menors i pacients “bloquejats per la covid”?
Actualment l’hospital està recuperant tota la seva activitat, de forma progressiva, per poder donar resposta, a les altres necessitats d’atenció que cal seguir tractant. Sobretot, activitat programada ambulatòria i quirúrgica. Ho fem seguint estrictes protocols de seguretat.

"Espero que els governs analitzin les àrees del sistema de salut on cal reforçar amb més recursos"

La ciutadania ho ha fet bé?
Penso que, en general, crec que sí. Sempre existeixen casos de tot tipus, però sí que hem fet un esforç bastant gran per tal d’aconseguir reduir la transmissió d’aquest virus. I s’ha demostrat que quedant-nos a casa, entre tots, vam aconseguir reduir el nombre de casos i controlar la pandèmia.

I els governs?
Penso que ningú està preparat per gestionar i prendre decisions davant una situació com la que hem viscut. De tot el que ha passat, sí que ens agradaria als professionals de la salut que les lliçons apreses servissin pel futur, i coses que han passat es puguin evitar en el futur.

Què creus que canviarà en el sector sanitari després de la pandèmia?
Més que creure, espero que els governs analitzin les àrees del sistema de salut on cal reforçar amb més recursos. Amb aquesta crisi s’ha evidenciat que invertir en salut és fonamental per poder afrontar millor situacions com les que hem viscut, com a professional de la salut, m’agradaria que se’ns escoltés des de tot el sistema, un sistema que tots pensàvem que era un dels millors, però que cal cuidar i mantenir-lo per a que així sigui.

I en la societat?
S’ha vist molta solidaritat entre tots i totes nosaltres, a la Fundació Sanitària de Mollet hem rebut moltes donacions de particulars i comerciants de la nostra zona que agraïm de tot cor. Però, a partir d’ara hem de ser conscients en que haurem de canviar molts dels hàbits fins ara establerts i haurem de fer un últim esforç per tal de no ocasionar cap rebrot.

Com han viscut els pacients del vostre hospital viure en solitari la malaltia i fins i tot la mort? Quin ha estat el vostre paper?
Ha estat una situació on les persones han patit molta solitud, ja que no podien estar acompanyades pels seus familiars, aquesta solitud es barrejava amb un sentiment de por de no saber què els hi passaria. Nosaltres hem tingut un paper molt clau en cuidar, acompanyar, escoltar i donar suport a  les persones durant aquest temps. És per això que des del Servei de Salut Mental i Addiccions de la FSM es va crear un protocol de suport emocional per apropar als pacients amb les seves famílies a través de videotrucades. També es va crear un servei d’atenció i acompanyament en el final de vida, per acompanyar a la persona malalta i a la seva família i facilitar el comiat entre ells.

"Sempre treballem tenint aquesta mirada d’atenció centrada en la persona i en les seves necessitats, no ens ve de nou!"

Què opines d’aquesta imatge que s’ha fet viral d’un pacient al passeig marítim contemplant el mar? S’ha fet res semblant a Mollet?
Diuen que una imatge val més que mil paraules, fets com el que van fer a l’Hospital del Mar, demostren que els professionals de la salut sempre intentem humanitzar moments de la vida que per les persones que els viuen són molt difícils i durs. A la FSM, petits fets del dia a dia, petits detalls que hem pogut fer amb les persones malaltes en aquesta pandèmia han seguit aquesta intenció de cuidar de forma integral a les persones. No cal gaires titulars, perquè al final fem el que sempre hem fet, el que passa que ara tot sembla diferent. Nosaltres a la nostra institució sempre treballem tenint aquesta mirada d’atenció centrada en la persona i en les seves necessitats, no ens ve de nou!

Quan arribaves a casa, després de la feina, que et venia de gust fer? 
Descansar el màxim possible i desconnectar la ment amb la família, ja que l’excés de treball i l’augment de 12h de jornada laboral sense pausa ens deixaven amb l’energia al mínim. M´agradaria des de aquí enviar un agraïment a la meva família i a tota la gent que es va preocupar per mi durant aquest temps, m´emocionava cada missatge o trucada que rebia i em donava energia per poder continuar en el meu dia a dia. 
I també vull felicitar als meus companys pel seu esforç i sacrifici realitzat, però sobretot perquè amb ells m’he sentit acompanyada en tot moment.

Què et ve de gust fer i encara no ho has pogut fer? 
Una de les coses que he après durant aquesta pandèmia es el valor que té una abraçada i el poder compartir estones amb els teus. L’únic que desitjo  i em ve de gust fer era estar amb el pare, la mare, els germans i els nebots i compartir un dia sencer amb ells, ja que després de tres mesos de confinament els trobo molt a faltar.

Us esteu preparant de cara a la tardor per si hi ha un rebrot de la pandèmia? Com?
L’Hospital està seguint els protocols d’actuació i retornant a la seva activitat normal, s’han revisat els procediments interns, sobretot en relació a l’ús de les EPI’s, on s’ha fet formació a tots els professionals. De cara a un nou rebrot, aprofitarem tot el que hem après fins ara.