“Si escric una cosa en la que crec, vull que arribi a la gent”

• Josep Escarré (Valls, 1963) és periodista i traductor. El seu relat ‘No podria ser més feliç’ ha guanyat el Premi Altea de Literatura juvenil 2020. Des Fa 21 anys viu a Martorelles i una de les seves aficions són els concursos televisius de preguntes i respostes.

Quan tindrem al carrer aquesta novel·la recentment premiada “No podia ser més feliç”?

En principi calculem que a l’octubre estigui al carrer tot i que la situació actual fa difícil posar dates exactes. La presentació oficial es farà a Altea (Alacant) que és el municipi que dona nom al premi però està previst a Barcelona, Valls, que és la ciutat on vaig néixer, i Martorelles.

Què és el primer que vas fer quan et van dir que havies guanyat el premi?

Posar-me molt content, més del que m’hagués posat en altres circumstàncies pel moment que estem vivint actualment. És un doble plaer. Content també perquè no escrivia des del segle passat, literalment. Havia escrit molt de jove, havia guanyat molts premis de narrativa curta i havia arribat a publicar alguna obra.

I aquesta història, que tenia molt clar que havia d’adreçar-se a un públic juvenil, feia molts anys que l’havia començat. La tenia aturada perquè m’he passat la vida escrivint i resulta difícil arribar a casa i posar-te a escriure després de passar-te tot el dia a la redacció d’un diari. El periodisme és una professió que a nivell mental et deixa molt esgotat.

Fa uns anys vaig canviar de vida a nivell professional deixant el periodisme i dedicant-me a la traducció, tot i que també et passes el dia transcrivint coses que han escrit d’altres, la cosa va canviar una mica i aprofitant una temporada vaig reprendre la història. Una de les coses importants del premi era que duia implícita la publicació de l’obra si guanyava i això va ser un dels al·licients a l’hora de participar en el certamen.

És difícil publicar una obra avui dia?

És difícil perquè la gent escriu molt, de la qual cosa me n’alegro. En aquest certamen d’Altea, que té quatre anys, hi han participat 120 obres, a la meva categoria 54. Ha tingut molt a veure que era el primer any que es podia presentar via correu electrònic. Una cosa és que hi hagi molta gent que escrigui però una d’altra és que aquesta tingui l’opció de publicar. A mi em ve de gust que si escric una cosa en la qual crec arribi a la gent, no ho faig com a teràpia.

 

"La novel·la està ambientada als anys vuitanta. La comunicació es donava d’altres formes i són aquestes les que volia reivindicar. Qui escriu cartes avui dia?"

 

Què volies explicar amb aquest relat?

És la història d’un noi de setze anys que un dia els seus pares li diuen que es volen separar. Ell intenta assumir la notícia i entendre perquè els seus pares, que fa vint anys que estan junts i sempre s’han portat molt bé, per què es volen separar. Aquí hi ha alguna cosa que ell no entén, els seus pares tallen una mica la seva comunicació amb el fill perquè són incapaços d’explicar-li el per què i ell intenta buscar explicacions a través d’altres personatges.

La novel·la no passa ara, està ambientada als anys vuitanta. Em semblava importantperquè em permetia, si la novel·la arriba on ha d’arribar que és als joves i als instituts, plantejar que no fa tants anys no teníem internet, ni xarxes socials, ni tan sols mòbils... La comunicació es donava d’altres formes i són aquestes les que volia reivindicar. Qui escriu cartes avui dia?

Suposo que per això apostes pel realisme en un moment on la novel·la juvenil està marcada per la fantasia...

He llegit bastant novel·la juvenil abans i ara escrivint aquesta obra i trobava a faltar novel·les que parlessin més de la quotidianitat. Espero que no la trobin avorrida, el públic jove és molt exigent. Una de les virtuts que crec que ha vist el jurat en la novel·la és aquesta aposta per una història diferent.

Quan estàs escrivint, quin lector t’imagines?

No ho sé. Està clar que la majoria de joves estan immersos en les xarxes socials però no tots i no sempre i vull pensar que els interessen fets que han passat anys enrere igual que em passava a mi a la seva edat. Estem parlant d’una època on segurament els pares del jovent d’ara també eren joves. M’agradaria que fos una novel·la que puguin arribar a llegir els adults també i que generi un debat a l’institut però també a casa.

 

"La inspiració és important però hi ha molta feina de colzes"

 

És difícil tenir l’escriptura com afició quan et dediques al periodisme i la traducció?

Sí perquè tan el periodisme com la traducció comporten un desgast neuronal important i l’escriptura creativa és una activitat que fas a més a més.

I t’ha de venir la inspiració?

Fa anys creia que sí, aquesta novel·la estava encallada i en un moment donat m’hi vaig posar. La inspiració és important però hi ha molta feina de colzes.

Tens una altra afició que fa que se’t reconegui pel carrer sovint. Fa uns anys vas participar durant 40 programes al mític concurs “Saber y ganar” de preguntes i respostes. Com va ser aquesta experiència?

Recordo que vaig fer un càsting per telèfon i em van dir que ja em trucarien. I l’endemà, que era un dijous, em van dir per anar-hi el dimarts següent. Per mi era com un repte, de petit m’agradaven molt els concursos de preguntes-respostes. Sóc de la generació de l’Un, dos, tres. Una experiència molt gratificant. 

Tornem a l’actualitat, com has viscut el confinament per la pandèmia de la Covid-19 i com vius la situació actual?

Amb preocupació com la majoria de la gent, però a nivell personal no m’ha afectat gaire perquè jo treballo a casa. Estic acostumat a estar moltes hores a casa i no tinc una rutina de sortir cada dia a treballar. Les primeres setmanes, que van ser les més dures, vaig poder sortir a passejar el gos.

A Martorelles hem programat un cicle d’arts escèniques a Carrencà, què et sembla?

Lògic i saludable. En algun moment o altre s’ha de tornar a la normalitat i la iniciativa em sembla perfecta sobretot de cara l’estiu.

Com vas arribar a Martorelles?

Sóc nascut a Valls. Mentre estudiava a l’Autònoma vivia a casa la meva germana a Sant Fost, i quan em vaig llicenciar i vaig començar a treballar em vaig independitzar també a Sant Fost. Fa 21 anys vaig venir a viure a Martorelles

Un racó del poble...

El camí del torrent de Can Sunyer cap a Can Roda, la zona de bancs, ponts, la taula d’escacs...