“POI reivindica la necessitat de recuperar les nostres arrels”

Què és POI?
POI reivindica una de ses necessitats que tenim avui dia, recuperar les nostres arrels. És una cosa que m’ha sortit tota sola, no vaig programar POI. Va anar sortint poc a poc una cosa rere l’altra i a través de sa baldufa que me va connectar amb s’infància quan jugava amb el meu padrí, féiem s’hort, matàvem un conill, agafaves els ous de les gallines, collíem quatre patates i les veníem al veïnat... Surt una mica d’aquests records, allunyats de mi en aquell moment i també per la velocitat en la que vivim, i reivindica aquesta falta d’arrels i identitat. 

Anar a jugar a poi és anar a jugar amb ses baldufes, quan et fan un “Poi” és quan piquen la teva baldufa amb una altra. A vegades, també es fa servir quan per una estafa petita: t’han fet un poi. És una paraula molt de Mallorca i l’essència de  l’espectacle era fer-lo de quilòmetre zero. La música és de Jaume Compte, d’aquí Sencelles, músiques populars, ses baldufes les he fetes jo, s’escenografia també... La creació va començar abans de sa pandèmia però després d’aquesta supos que va fer un canvi radical el procés. Vaig sortir de sa pandèmia amb ganes de quedar-me a Mallorca, fer alguna cosa propera.  

Per què la baldufa?
Sa baldufa em va dur a aquest punt d’enyorança. Sa part manipulativa em ve arrel de que sóc malabarista i m’agrada jugar. 

Quan un infant d’avui dia vulgui tornar a les arrels que creus que agafaran com a nexe?
Xarxes socials, reggaeton, ... A mi m’encanta conèixer altres cultures, viatjar, però en el món globalitzat d’avui dia cal reivindicar les arrels. Tu vas a una plaça, treus una baldufa i s’acosta sa gent major. És automàtic. I s’acosten els nins per la curiositat i els nins grans per dir: “Ostres, nosaltres quan jugàvem la xapàvem i jugàvem a aquest joc...”. I comencen a explicar-te històries i a passar coses molt guapes. De sobte un senyor et demana si la pot tirar. És universal i intergeneracional i això m’encanta. És un objecte bastant peculiar que sempre ha estat allà, amb els seus moments d’ombra.

"Els artistes de circ ens dediquem sobretot al procés artesanal de les creacions, els entrenaments diaris i el viatjar per actuar"

 
Tu ets malabarista i portes anys dedicant-te al món del circ. Com hi arribes?
Quan tenia 15 anys començo a fer malabars al carrer amb dos companys més pels llocs més turístics de la illa. Anàvem a fer foc, posàvem la gorra i era tot molt primari. Intentàvem fer malabars i a partir d’aquí en Tià Jordà, que venia de treballar amb el Circ Cric, va muntar el Circ Bover i em va contractar. Durant anys he estat a gairebé tots els espectacles del Circ Bover i encara segueixo formant part de sa família. Actualment produeix molts espectacles. 

Per on heu girat?
Per tota la península, Colòmbia, Egipte... Amb el Circ Bover vam fer un projecte de cooperació en un campament de refugiats del Sàhara durant tres mesos i paral•lelament amb Pallassos sense fronteres he participat a projectes a Costa d’ivori i el Liban. 

Hi ha diferents maneres de fer circ?
Alguna gent pensa que fer circ és fer-lo a la carpa, viure en roulottes.., 

Per a tu què és el circ?
Una manera de viure i de fer. Cultivar d’una banda la part física on el teu cos ha d’estar lligat a la teva disciplina i després la part creativa que desenvolupes per fer aquella tècnica concreta per transmetre el que vols. El circ involucra que visquis d’una manera perquè és una feina itinerant i perquè les coses ens les fem nosaltres mateixos. Les estructures, els objectes... No anem a la botiga a comprar trapezis, els encomanem a algú o els fem nosaltres mateixos. Els artistes de circ ens dediquem sobretot al procés artesanal de les creacions, els entrenaments diaris i el viatjar per actuar.

Què li diries a algú que està llegint l’entrevista i no sap si vindrà a l’espectacle?

Que vinguin, que ho visquin, que ho sentin, que no ho gravin amb el telèfon i estiguin presents. Les arts vives tenen això, quan hi vas presencial i veus el tipus de davant ple de suor que t’està mirant i tu el mires... Si estàs gravant amb el mòbil no estàs present.  

A l’espectacle fas rodar unes 23 baldufes i n’hi ha una de 80 cm d’alçada. D’on l’has tret?
Totes les faig jo. El meu pare és artesà i té dos torns: un de ferro on faig les puntes i un de fusta on faig les baldufes. 

"Tinc entre 95 i 110 funcions fins a novembre amb POI"

El tipus de fusta té a veure?
Sí. Faig servir fustes bastant fortes algunes de tropicals com sa bubinga. Fa un parell d’anys vaig comprar un parell de bigues en una serradora d’aquí prop i tinc “la tira” per fer-ne. Aquí hi ha molt ullastre però té molts nusos i es desequilibren. En tinc d’alzina, faig, llimoner...

Ets campió del món de baldufa en estil lliure. Com va ser l’experiència?
És un campionat que es fa des de l’any 2000 i l’any 2020 s’havia de fer a Budapest. Però es va cancel•lar per la pandèmia. Aleshores una sèrie d’amics em van animar i m’hi vaig apuntar. Van participar 98 jugadors de 22 països diferents. 
Has d’intentar fer la major quantitat de trucs possibles, originals, en tres minuts. El jurat sobretot es fixa en la dificultat i originalitat dels trucs. 

T’ho vas preparar molt?
Un mes i mig abans o així ja començava a pensar en sa rutina i en quins trucs volia fer. Trucs difícils n’hi ha molts, sa cosa és que jo no volia que se’m caigués durant els tres minuts. Al final vaig fer tres trucs. Es pot veure al meu canal de youtube. 

L’espectacle ha estat premiat com el Millor espectacle a la fira FETEN de Gijón, a la Fira de Titelles de Lleida, Circòlica, entre d’altres a nivell nacional,  i nominat al Talía i al Premis de la Crítica de les Arts Escèniques. No està malament per ser el primer any no?
Sa veritat que no sé com gestionar-ho realment. M’ha vingut molt per sorpresa tot. Sóc un artista d’aquí Mallorca molt senzill, de carrer, i ara de sobte tants premis a nivell nacional... També veig a la gent emocionada després de veure’m i penso que hi ha alguna cosa molt forta que estic transmetent a sa gent. L’altre dia em van donar el premi Feten i em vaig sentir una mica "empagait". I els Premis Talia són uns guardons nous que representen els Goya de les arts escèniques a nivell estatal. 

D’es Tro és una companyia creada el 2019. POI és el seu primer espectacle. Cap on va la companyia?
Ara mateix estic superocupat amb POI. Començo a tenir algunes idees però com a mínim no tornaré a mostrar res nou fins d’aquí tres anys. Tinc entre 95 i 110 funcions fins a novembre amb POI, com per posar-me a pensar en una altra creació (riu). 

Què dura l’espectacle?
50 minuts a vegades un poc més. 

Tu sol?
Sí, i ses baldufes (riu).  

Més informació del VAP