“Podem i tenim tot el dret a reivindicar el 8M amb el ‘hijab’ posat”

• La Saida Bakkali, nascuda a Tànger, és la presidenta de l’entitat Dolç Dona que va néixer d’un projecte comunitari impulsat per l’ajuntament. El proper 7 de març inauguren una Mostra de Dones al Celler de Carrencà amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Què hi trobarem a l’exposició?
La nostra cultura i les nostres tradicions com les festes, la roba, el menjar típic... Parlarem sobre la figura de la dona en la societat i més coses. Nosaltres elaborem dolços típics del Marroc, té... També mostrarem la nostra vestimenta popular, el kaftan marroquí. 

Com és aquesta roba?
És com una xilaba marroquina i tindrem diferents vestits perquè cada zona del Marroc té una roba tradicional diferent. Al Marroc tenim multiculturalitat, a la zona amazic parlen un idioma i tenen una cultura diferent a la del nord o a la del sud, al Sàhara. 

La comunitat marroquí de Martorelles està representada per aquesta multiculturalitat?
Sí, a Martorelles hi ha marroquins de tot el Marroc i per això a l’exposició serà una mostra d’aquesta multiculturalitat. 

Com neix la idea de fer aquesta exposició?
D’una banda, nosaltres tenim ganes d’ensenyar als nostres veïns la cultura del nostre país d’origen. L’Ajuntament ens ho va proposar i ens va semblar perfecte. Estem obertes a tothom i ens agradaria també saber més coses de la cultura d’aquí. 

L’exposició que organitzeu està dins les activitats del 8M, participeu en les reivindicacions del 8M?
Quan estava al Marroc sí, aquí no. 

Què reivindicàveu al Marroc?
Els drets de les dones treballadores i la millora de qualitat de vida de les dones.  

Les dones musulmanes us sentiu representades pel moviment feminista?
Sí, clar. 

 

"A Martorelles hi ha marroquins de tot el Marroc i per això a l’exposició serà una mostra d’aquesta multiculturalitat"

 

Es pot reivindicar el dret de les dones portant el “hijab”?
Tenim tot el dret igual que les dones de tot el món que tenim ànima, ment, amb estudis i qualificació per a treballar. El vel és una cosa de la religió, no és cosa de cultura. Si una dona es posa el mocador no és perquè la seva família l’obliga, sinó que cadascuna tenim la llibertat de dur-lo o no. Hi ha musulmanes que no en porten. Per exemple, jo me l’acabo de posar, no el duia ara. 

Té a veure amb la relació de la gent amb Déu. El “hijab” és paraula de Déu, la dona s’ha de tapar a partir de pubertat i només descobrir-se a la seva família. I  hi ha condicions. La pubertat, la ment, el poder... Una dona malalta no se l’ha de posar per exemple. 

Com neix l’associació?
Va començar com un projecte comunitari de l’àrea de Benestar i família de l’Ajuntament. Ara fa una mica més d’un any que ens vam constituir com entitat. 
Sempre parlàvem de crear una associació per a  fer activitats i fomentat la nostra cultura.  Per exemple les classes d’àrab. Pensa que hi ha fills d’immigrants que han nascut aquí i no saben escriure ni llegir l’àrab. De fet, jo sóc la professora d’àrab. 

Al Marroc ja ho eres? A què et dedicaves?
Sí, ho compaginava amb la meva feina de fotògrafa en el laboratori d’un estudi fotogràfic. Sóc llicenciada en Dret al meu país i vaig fer un màster d’un any en Dret de la família. 

Treballes?
No, busco però no trobo una feina del que treballava allà. També tinc nens petits que venen a dinar cada dia a casa i és més difícil. 

Què més feu a l’associació?
El diumenge de nou a onze classes d’àrab a partir de 12 anys i els dissabtes de quatre a sis els nens. També fem gimnàstica els dimecres de set a vuit i sempre que podem estem a les activitats del poble amb els dolços i té que elaborem. 

Creus que és una eina d’integració a la comunitat o un espai per a relacionar-vos entre iguals?
Per integrar-nos. 

Com?
Mostrant la nostra cultura i parlant amb tothom. Aquí a El Safareig ens trobem amb molta gent del poble. Tenim pensat fer algun festival de dansa marroquina o participar del Carnestoltes també. 

 

"Hi ha gent que no s’integra al seu propi país, imagina’t en un altre"

 

Què li diries a aquella gent que diu que no us integreu?
Cadascú té la seva personalitat. Hi ha gent que no s’integra al seu propi país, imagina’t en un altre. Depèn de la persona. 

Com porteu el català?
A mi m’encanta aprendre noves llengües però em costa molt. Sé parlar allò bàsic deel castellà però el català encara no. 

La raó és perquè el castellà ja us és útil?
Si i no, per sort podem practicar el català amb els nostres fills que el parlen perfectament. Quan vull ajudar-los en algun exercici en català em costa molt i penso en aprendre’n. 

I no feu classes de català?
Sí, els dimarts però justament no puc aquest dia. 

A la biblioteca existeix un grup de conversa amb persones voluntàries...
Sí, hem anat unes quantes vegades i està molt bé per practicar la parla. 

Hi ha una part de la societat catalana que diu que està arribant molta immigració i el sistema no pot acollir-la tota. Què n’opines?
Opino que els immigrants hem de venir per treballar. No quedar-se a casa a esperar l’ajuda. Hi ha molta gent de nosaltres que està treballant però demanen ajuda perquè no arriben a final de mes tot i treballar. Sobretot les famílies nombroses. Si el marit cobra 1.200 euros no arriben a final de mes. 

Quan vas arribar?
Jo porto aquí deu anys. 

A Martorelles?
Sí. 

Com va ser?
Tenia família aquí, les meves cunyades a Martorelles. També tinc una germana a Barcelona i un germà a Cardedeu. 

Per què vas marxar?
Quan em vaig casar. Jo estava treballant a Tànger i el meu marit portava anys aquí a Catalunya. Jo no volia marxar del meu país, però quan estimes algú... 

Un racó del poble?
M’agrada tot del poble. És un poble petit, tranquil, controlat.