"Martorelles sempre m’ha agradat perquè és un poble"

Lluís Barbesà (Perpinyà, 1940) ha estat sempre molt implicat en la vida esportiva i social des que va arribar al poble l’any 1972. Actualment, forma part del Consell de la Gent Gran on participa de la majoria d’activitats.

L’Ajuntament ha organitzat activitats per celebrar l’octubre com el mes de la gent gran. Com ho veu? 

Molt bé. És veritat que alguns horaris no són compatibles amb el meu dia a dia però m’he apuntat a tot el que he pogut com per exemple al curs d’havaneres o, per descomptat, el dinar del dia 8 a Can Roda. 

Hi ha altres com el taller anual de gimnàstica activa que em coincideix als matins amb la recuperació que he de fer del genoll. I em passa el mateix amb el taller de memòria, que és a la tarda, però he d’anar a recollir els néts a l’escola. 

Li agraden les havaneres?

Mira, trobo que ens ho passarem prou bé i també em fan gràcia els tallers d’scrapbooking, el del riure i el de prevenció d’accidents domèstics. Tot i que no hi podré anar, són tallers molt interessants. 

L’any passat va haver-hi un canvi de model de l’homenatge a la gent gran...

Va ser fabulós. Només va fallar una cosa, el menú. Els canelons de marisc, és ara que encara el busco el marisc. Es va decidir a través del consell de gent gran i jo vaig votar-hi a favor... Ara bé, aquest any ja n’hem triat un que té molt millor pinta. Tenim un pica-pica de quatre plats, una fideuada i un fricandó que ha estat triat per la majoria del consell. 

Pel que fa l’organització, amb la participació de les entitats, va ser fantàstic. L’espai és molt maco, ens van posar una catifa vermella en el camí d’entrada a la Masia de Can Roda. Quan vam arribar a les onze ja estaven actuant, una visita al Celler, actuacions durant el dinar. 

Això allà on es feia abans no es podia fer. A més a més, abans s’havien de posar autocars i era una despesa més gran. Ara hi ha gent que puja caminant. 

Tot això es va decidir en el consell de la gent gran com ha dit. Un espai de participació adreçat a les persones majors de 65 anys. Quines decisions s’hi prenen?

Moltes, encara que no ho sembli. Des de queixes de zones de difícil mobilitat i accessibilitat per a gent amb mobilitat reduïda a l’organització del Ball de Gala de Festa Major que també és iniciativa del consell.

"Cada persona que veig que es jubila, la convido 
a venir al Consell de la Gent gran"

Calia un òrgan com aquest?

I tant. Cada persona que veig que es jubila la convido a assistir-hi. Per exemple, una d’elles és un senyor que li agrada molt ballar i va ser a petició seva que es va recuperar el Vals de l’Envelat que hem pogut ballar a la Festa Major. El més important és que vinguin a dir la seva.

Què es va tractar en el consell del dia 19 de setembre?

Sobretot es va centrar en la valoració de la Festa Major i, en concret, del Ball de Gala. Per cert, va ser tot un èxit.També es va parlar de l’organització del Dia de la gent gran. .

No és ara que vostè s’implica en el teixit associatiu del poble. Ha estat lligat a entitats, sobretot esportives, durant molts anys de forma desinteressada. Com ha estat l’experiència?

Bona perquè tinc la satisfacció de trobar-me gent pel carrer que em saluda i a vegades no se ni qui és. I em diuen: Hola Barbesà! I són nenes i nens que havies tingut al bàsquet, al futbol sala… Ara estan molt canviats i molts no els reconec. 

Amb quines entitats col·laborava?

Vaig començar amb el futbol sala quan hi era el Sendra. El meu fill, que té 49 anys, havia jugat a l’anterior club que hi ha ara. Després va marxar al futbol però vaig continuar col·laborant amb el futbol sala. 

I també hi havia un parell d’equips de bàsquet on jugaven les meves filles i vaig començar a col·laborar-hi amb el Pepe de la Bòbila que era qui ho portava. 

Era la UEB Martorelles?

No, no estàvem federats. El vam federar i vam fundar-lo com a Unió Esportiva Bàsquet Martorelles l’Alfred Bas i jo amb els estatuts del club de futbol New Pol del qual també en vaig ser president.  

Més entitats?

Durant un parell d’anys vaig estar a un club d’atletisme que es deia Atlético Martorellense i també he format part dels Trotacamins. Ara, col·laboro a les caminades que fa l’Ajuntament amb l’avituallament durant les proves. Quan hi ha una activitat on pugui ajudar, els tècnics de l’ajuntament saben que estic disponible. 

No sap estar quiet vostè?

No, no no (riu)... És veritat però també m’agrada veure documentals d’animals tranquil·lament al sofà.

El passat mes de febrer va rebre un reconeixement a la Nit del Voluntariat per la seva trajectòria. Què va significar per vostè?

El súmmum de la meva vida perquè ja ni m’ho esperava. Mira que havia vist altres vegades premis a gent que no havia fet res o havia estat de pas per cobrir l’expedient. 

"Quan els fills eren petits anàvem a arranjar fonts al bosc"

Com veu Martorelles avui?

A mi Martorelles sempre m’ha agradat perquè és un poble. Abans vivia a Barcelona i vaig venir a través de la feina. Treballava en el sector tèxtil, donava feina a gent que tributava a casa i va venir un de Martorelles. Li vaig preguntar si tenien vi i la primera vegada que vaig venir a Martorelles va ser a comprar vi a una casa més amunt del Frankfurt de l’Eduardo.

I ja per acabar, un indret de Martorelles?

Els seus boscos. M’omplen. Sovint vaig a buscar ametlles, mores, figues, algun bolet... A vegades la gent va molt lluny però aquí també n’hi ha de bolets i bons. 

Quan els fills eren petits, havíem anat a arranjar fonts per on no rajava l’aigua perquè les canals s’omplien d’arrels. Això, no ho sap ningú. Era entretenir-se i anar netejant la canal fins que rajava l’aigua. En els primers rajos li deia a les meves filles que no beguessin que l’aigua encara era bruta.