"L'esperit de l'entitat és que la rotllana no pari de créixer"

El passat 29 d’abril l’entitat va celebrar la Gran Gala dels 40 anys de sardanes continuades. Com va anar? 

La considero un èxit total, tant pel suport rebut per part de la gent del poble com per les prop de dues-centes persones, convidades o no, que van assistir-hi. 

Hi ha previstos més actes per commemorar l’efemèride?

Sí, estem estudiant mirar d’incloure una quarta cobla a l’Aplec de la Sardana d’enguany, que se celebrarà el primer cap de setmana de setembre, per donar-li més brillantor a l’acte. L’entitat ha concentrat les celebracions en el mes d’abril, mes en que celebrem l’aniversari refundacional, i al mes de setembre amb l’Aplec que és la festa cabdal de la sardana a qualsevol lloc. 

"L'entitat es troba en un moment intermedi però esperançador"

Com definiria la vida l’estat actual de l’entitat?

En aquests moments puc dir que l’entitat es troba en un moment bo.  Com a totes les entitats culturals hem tingut moments boníssims i moments més baixos. Ara ens trobaríem en un moment intermedi però esperançador. L’entitat va duent a terme les seves activitats ordinàries i, si es pot pressupostàriament, arribar a alguna d’extraordinària.  La gent respon molt bé i queda palès els divendres quan fem el concert d’ensenyament de sardanes que compta amb una bona i lleial assistència. 

Recorda com van ser els inicis de la sardana a Martorelles?

Segons la documentació que té l’entitat, els inicis de la sardana a Martorelles es remunten al 1931 quan un grup de gent del poble va organitzar audicions esporàdiques. I cap a l’any 1933 es va muntar el primer Aplec de la Sardana. El nom de ‘Joventut Sardanista de Martorelles’ neix, segons ens consta per un dels fundadors de l’entitat, de que tots eren joves del poble i per aquest motiu van decidir dir-se així i nosaltres ho hem anat respectant.

En els anys de la postguerra, les activitats que tinguessin relació amb el món de la cultura catalana va patir forts atacs perquè la dictadura era la dictadura. Tot això va comportar que durant uns quants anys hi hagués un impàs en el qual, esporàdicament, es feia alguna cosa que podia quedar resumida en una audició.  

A nosaltres sí que ens consta la tradicional audició que se celebra per Festa Major i té lloc a la Plaça de l’Ajuntament, des de temps fundacionals, sempre es va respectar, fins i tot, durant la dictadura. 

Com va néixer l’entitat?

L’any 1976, a iniciativa sobretot d’una persona molt activa del poble que jo sempre he admirat pel seu esperit de treballar i innovar, es va refundar l’entitat. Primerament, com una secció de l’entitat Societat Coral Escola Orfeònica de Martorelles fins que vam tenir uns estatuts propis que ens van permetre independitzar-nos d’aquesta entitat i iniciar un camí pel nostre compte incloent-hi en els estatuts tota classes d’activitats culturals, no només cenyides en el món de la sardana.

"Els inicis de la sardana al poble es remunten al 1931 quan un grup de joves va organitzar audicions esporàdiques"

Qui era aquesta persona?

El malaurat Agustí de Can Navarra. Era un home molt actiu, nerviós però en el sentit de construir i innovar. Recordo que em deia: “Joan, he pensat en muntar això, què et sembla?”. Tot era qüestió de veure el moment i, sobretot, també s’havien de fer molts números perquè l’activitat sempre va relacionada amb l’economia de l’entitat. 

Quan va néixer l’entitat es van anar apuntant socis i aquests han estat sempre molt fidels fins avui dia però clar, inicialment fèiem una audició mensual, ara no ens ho podem permetre perquè ens hem d’adaptar a les circumstàncies del moment. Com és sabut, les entitats culturals depenem molt de les subvencions que ens puguin concedir els organismes oficials. 

Doncs aquest senyor, l’Agustí, sempre em venia a visitar per exposar les seves idees. Fèiem una llista dels projectes, convocàvem a la junta, en parlàvem i fèiem números. L’Agustí era un home que quan se li posava una cosa entre cella i cella, allò s’acabava fent. I penso que és molt important que una entitat compti amb persones com ell, perquè si no l’entitat s’ofegaria a les primeres de canvi. Ell va saber difondre un esperit de lluita, de treball i de som-hi, som-hi, som-hi. No em voldria oblidar de la resta de persones que van formar aquella primera junta . A banda de l’Agustí, hi havia en Domènech Truyols, l’Àlex Llobet, en Francesc Serra i un servidor. 

Quines són les activitats l’entitat actualment?

Tenim unes dates a l’any que són les més significatives. D’una banda, al mes d’abril celebrem la Festa de l’Aniversari que compta amb un mini Aplec a la Capella de Sant Domènech de Carrencà en el qual comptem amb la col•laboració de l’Escola orfeònica que ens ofereix un concert coral. També en aquesta festa celebrem la Trobada Sardanista on convidem diferents colles d’altres poblacions de la comarca.

Després tenim l’Aplec, la festa insígnia de la Joventut Sardanista i de qualsevol entitat sardanista. A banda de l’audició, intentem fer un concurs de colles improvisades on veus l’interès de molta gent jove que, encara que sigui pel fet de competir i emportar-se els premis, tenen ganes de participar-hi. És una prova de que la sardana té vida i esperem que en continuï tenint. 

Un activitat emblemàtica de l’entitat és el muntatge i la representació del Pessebre Vivent de Martorelles, una secció més inclosa dins la Joventut Sardanista. És un dels actes més emblemàtics perquè són unes escenificacions que donen molt de nom al poble i on ve gent d’arreu de Catalunya i de la Catalunya Nord també. A través de diferents organismes com el Departament de Cultura de la Generalitat, de la Diputació, l’Associació de Pessebres Vivents de Catalunya de la qual en formem part, de l’Ajuntament, emissores de ràdio i el web del Pessebre  aconseguim que vingui molta gent. 

Abans de continuar amb això, et diré que la Joventut Sardanista forma part de la Confederació Sardanista de Catalunya i de la qual nosaltres en som fundadors. Aquesta s’encarrega de coordinar les activitats que organitzen les diferents entitats sardanistes de Catalunya perquè no hi hagi competències deslleials i no se solapin els actes. Ells elaboren un calendari global a nivell de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord de totes les activitats.

Tornant al Pessebre, es tracta d’una activitat que es va iniciar després de la refundació de l’entitat...

Exactament. És una activitat que té la seva història. Nosaltres l’agafem a partir de la refundació però ens consta que abans ja s’havia fet alguna representació estàtica a la Plaça de la Sardana. També va haver-hi una altra entitat local, l’Agrupació Escolta Joaquim Seró, que  ho va fer durant tres o quatre anys però ho van deixar córrer i l’activitat va ser traspassada a l’Ajuntament. Va ser aleshores quan l’entitat va sol•licitar poder dur a terme la representació del Pessebre Vivent i l’Ajuntament no va posar cap tipus de problema. 

Els primer anys el representàvem a  la Font de Can Camp. Hi havia una verneda a base de pollancs molt bonica però que, a causa del ràpid creixement i la mala qualitat de la fusta del pollanc, van començar-se a torçar alguns exemplars. I alguns d’ells, quan feia mal temps o vent, es van anar trencant. Allà s’hi muntava molta cosa, l’Ajuntament va prendre mesures i ens va comunicar que havíem de canviar la ubicació del pessebre i de la resta d’activitats que s’hi feien. Estem parlant de principis de la dècada dels vuitanta.  

Aleshores, l’Ajuntament va oferir la finca on actualment està ubicat el pessebre, els Pins d’en Rabasa que era propietat de l’Ajuntament i de la família Rabasa. Vam anar-hi un dia a mirar el terreny i vam pensar que hi havia molta feina a fer però que amb una mica d’esforç i voluntat podríem arribar a muntar unes bones escenificacions. I no ens ha anat malament. 

Cada any mirem de fer petites enquestes de satisfacció a la sortida del pessebre, sobretot a la gent que és de fora i que ve per primera vegada. Tothom coincideix en que tenim un pessebre molt original, molt maco i molt ben fet. I quan els hi preguntes per què, tots diuen el mateix: “perquè ens feu participar”. En una de les escenes més importants, la del mercat, procurem que la gent interactuï i som, en aquests moments, l’únic pessebre on la gent pot passar per dins el naixement, tenint en compte que a molts llocs s’ha de veure a certa distància. 

Un altre punt a tenir en compte és que procurem que en el quadre de la representació d’Herodes i els Reis d’Orient, la canalla pugui apropar-se i donar la carta directament als reis. D’una banda, els més petits estan contents i de l’altra, els pares reviuen la seva infantesa. Això per nosaltres és molt important, veure que la gent marxa satisfeta. 

"Som l'únic pessebre vivent on la gent pot passar per dins el naixement"

En els inicis del pessebre, vau comptar amb l’ajuda de gent experta o va ser començar de zero?

Havíem visitat algun pessebre en excursions... i anàvem traient idees per després dissenyar el nostre. Després, sobre el terreny et vas adaptant perquè no hi ha més remei. Una de les coses que la gent aprecia molt és l’adaptació dels camins per a cotxets i persones amb mobilitat reduïda. Creiem que és molt important per fer accessible tot el recorregut i que tothom pugui veure el pessebre. 

De totes aquestes activitats, quina és la seva preferida?

No m’agrada anomenar preferències, crec que cada activitat té un punt pel qual la viuràs amb més o menys intensitat. Per exemple, a mi m’han atorgat “l’ofici” d’speaker (locutor) perquè m’agrada molt presentar l’activitat quan són aplecs i audicions però també quan fem el pessebre m’agrada representar-lo amb un paper de viva veu. Personalment, a cada cosa jo li trobo el meu al·licient.  

Hi ha persones que li costa més o menys. A vegades a mi m’han preguntat si havia fet alguna cosa de ràdio i mai a la vida havia tingut un micròfon a les mans.  Reconec que la primera vegada que agafes un micròfon davant de molta gent, coneguda o desconeguda, costa però és trencar aquest gel i prou. 

Quina funció creu que fa la Joventut Sardanista al municipi?

Nosaltres podem dir que seguim al peu de la lletra el lema de la nostra dansa: germanor. Tenim gent a l’entitat provinent de molts indrets de l’estat i que s’han agermanat amb nosaltres a través de la sardana. Gent molt fidel i molt constant. És una gran satisfacció perquè des de l’entitat , i com a vicepresident he fet respectar sempre, hem dit que la política pels polítics i la cultura per la gent que s’hi dedica. L’esperit és que s’ha de fer que la rotllana no pari de créixer. Tenim gent d’Andalusia, de Galícia, de l’Aragó, de València... aquí no es pregunta res a ningú. T’agrada? Et sents bé amb nosaltres? Endavant, benvingut i per molts anys. 

"Seguim al peu de la lletra el nostre lema de la nostra dansa: germanor"

Com valora la implicació de la ciutadania en les entitats del poble?

La gent del poble col•labora força a les activitats que es fan. Hem de tenir en compte el calendari. Molta gent, encara que hi hagi una activitat important, té un viatge compromès i marxa però, en general, la gent dóna suport a totes les activitats. 

Quines vies feu servir per implicar-la?

Quan es fa una activitat de certa rellevància procurem editar programes de mà que fem córrer per diferents entitats del poble, editem cartells, tenim web pròpia de l’entitat, a través de l’Ajuntament també i, en alguns casos, ràdios i televisions també ens ajuden en la difusió. Actualment, també tenim facebook de l’entitat. 

Quina és la propera cita sardanista al municipi o fora? 

Aquest mes de juliol farem una audició de sardanes a la Plaça de l’Església en motiu de la celebració del patró de la Parròquia de Sant Joaquim. També cada any quan finalitzem el curs de sardanes que impartim cada divendres , tota la gent que hi ha intervingut fem la festa de fi de curs.  I aquí tanquem la temporada de sardanes fins a l’Aplec del setembre.