“Ho tinc molt complicat perquè el llistó està molt alt”

Desireé Jaria

Com està anant aquest inici de curs?
Malgrat tot, està anant bé. Sí que és veritat que ens va costar molt reorganitzar-nos, poder fer una escola per tots segura i que els nens i nenes poguessin estar protegits. Vam haver de prendre moltes decisions en molt poc temps i la veritat és que al principi va costar una mica. Ara està tot rutllant, ens estem organitzant bé, comencem a tenir una estabilitat, han arribat molts mestres nous... Ha sigut un inici dur, molt dur.

Com porteu la relació amb les famílies en aquests moments?
Ara és tot molt amb l’entorn virtual. Estem fent videoconferències, missatges via whatsapp, e-mail, telegram, instagram... Tenim molts canals de comunicació però sí que és veritat que és una comunicació més freda. Abans tenies l’oportunitat de rebre la família, explicar-li el que fos, tenir-la davant i ara aquesta oportunitat, a no ser que sigui una cosa molt greu o aïllada no es dona. Bàsicament és tot via whatsapp, via e-mail i videotrucades, perquè els mestres  tenen els dilluns reservats per a les tutories amb les famílies. 

Com noteu els pares i mares?
M’estic sorprenent, o realment no m’està arribant, perquè no he detectat l’angoixa que hi havia els mesos de març i abril. Allò sí que va ser molt complicat gestionar-ho. No estem rebent angoixes o preocupacions. Si es donés el cas, hi parlaríem i intentaríem ajudar en tot el possible. 

Quan es van tancar les escoles al març estaves al teu antic centre. Com ho vas viure?
Doncs uns mesos complicats perquè estava de docent a un altre centre però ja treballava al Simeó també. Les escoles no estàvem preparades per convertir-nos en escoles online d’un dia per l’altre i va costar molt. I hi ha hagut un esforç molt gran per part de les famílies que han estat fent el seguiment escolar a casa. 

Al centre d’on vinc va haver-hi moltes angoixes i aquí també les vaig viure. És cert que quan tot va estar endreçat, ens vam relaxar però els dos primers mesos va haver-hi molta angoixa i preocupació. També ho he passat com a mare. Per això ara crec que aquesta part la tenim guanyada, ja controlem els entorns virtuals. 

"Vam haver de prendre moltes decisions en molt poc temps i la veritat és que al principi va costar una mica"

Hi ha famílies que no tenen una connexió a internet o dispositius per aquest entorns virtuals...
A partir del mes d’abril es va començar a dotar aquestes famílies més vulnerables en qüestions de connectivitat. Tampoc va ser una gran dotació i va haver-hi famílies que van rebre les ajudes a finals de juny amb el curs acabat.

Aquesta feina ja la tenim i tot això ara està previst. Sabem que si hi ha un possible confinament, les famílies més vulnerables estaran cobertes i els alumnes marxaran amb dispositiu i amb connectivitat a casa. 

Els nens i nenes venen d’estar sis mesos a casa. I ara ens trobem que alguns tenen angoixes. A tornar a l’escola, a tot aquest ritme de sobte... i és molt complicat. Ara hem de recuperar mica en mica allò que va quedar pendent el curs passat i continuar. Evidentment no pots dedicar el curs a recuperar el passat només sinó també continuar amb el curs que toca. 

És també el teu inici en una nova etapa,  com ho portes?
Amb moltes ganes i molta il•lusió. Es va presentar l’oportunitat i ho visc com un repte personal i professional. Però he de dir-te que és complicat. 

Canvia molt passar de mestra a directora?
Moltíssim. El que més canvia és la visió. Quan ets tutora tens la visió del teu grup i no veus la resta. Però quan ets directora canvies a una visió global  de tota l’escola, els alumnes, les famílies, els serveis, l’equip docent... i més amb tot el tema de la  Covid-19. 

Quin és el teu repte per aquest curs?
Que mestres, alumnes i famílies estiguin acompanyats i que jo pugui tenir la capacitat d’estar al seu costat i ajudar-los. 

"La Manoli és el Simeó i el Simeó és la Manoli"

Quin és el llegat que deixa Moreno?
La Manoli és el Simeó i el Simeó es la Manoli. Ella ho és tot: experiència, coherència... Quan parla la Manoli tots parem a escoltar perquè aprens. Em tranquil•litza molt tenir-la aquí fins desembre perquè sé que qualsevol problema que tingui em pot ajudar.  Ho tinc molt complicat perquè el llistó està alt. 

Com són aquestes setmanes amb ella de no directora?
Ens està ajudant moltíssim. Penso que ella s’està adaptant molt bé també. Està fent reforços per alumnes entre quart i sisè i la veig molt bé. Per la mestra de quart, que és nova, és un regal tenir-la. Des de fora la veig alleugerada de responsabilitat i gaudint d’aquest últim trimestre. 

Cap a on ha d’anar l’escola?
Penso que, arrel de tot això de la pandèmia, les noves tecnologies han arribat a les escoles i ho han fet per quedar-se. L’escola ha d’anar cap aquí. Som una escola petita i això ho posa molt fàcil. Treballem per projectes i el que tenim molt clar és que les noves tecnologies han de ser-hi cada dia. Actualment tenim previsió d’adquirir nous dispositius, que tots els alumnes de tercer a sisè pugin tenir un dispositiu amb el que treballar. I el que ens agradaria és que l’escola sigui actual i innovadora que, de fet, és el camí que estem engegant.
 
Quin és el projecte educatiu?
Volem definir i consolidar la línia educativa de l’escola en aquest curs. 

Manuela Moreno

Tot i que vas deixar el càrrec de directora el juny, continues fins a finals d’any a l’equip docent de l’escola. Com et sents aquests dies?
Per una banda tranquil•litat. Amb la situació tan complexa que vivim, organitzar una escola és bastant difícil. Estic donant suport al nou equip directiu en tot el que puc i estic fent de mestra que és el que m’agrada.  Gaudint moltíssim perquè el contacte amb la canalla sempre m’ha agradat. M’agrada acabar així la meva carrera i tot i jubilar-me al desembre vull fer el voluntariat i acabar el curs. 

Què et diuen els i les alumnes?
Jo mai he deixat de fer classe, no he estat una directora de despatx. Sóc mestra vocacional, necessito el contacte amb els alumnes. Em veuen com la Manoli, com que aquest any tot és diferent, que entrem i sortim per portes diferents en horaris diferents,... no noto res diferent. Mai m’han dit directora tampoc. Penso que estem portant molt bé el relleu amb la Desireé. 

La situació de pandèmia no permet que les famílies coneguin el nou equip i nosaltres som una escola molt viva, les famílies participen molt, i en aquesta situació tan complicada...

Quins consells dones a la nova directora?
Al principi sí perquè amb la Desireé estem treballant des del setembre passat per aquest moment. Tots els consells que ha necessitat els hi he donat, sobretot en aquest inici de curs. La meva experiència els ha de servir tot i que l'última paraula la tenen elles. Ens estem adaptant, acabant de conèixer entre tot l’equip docent. 

"És important tenir unes bones caps d'estudi i secretària per una directora"

Què pot aportar?
Una cosa molt interessant, l’educació emocional. Ella és mestra d’educació especial i crec que aquesta visió és important per l’escola. I també la cap d’estudis li donarà un nou impuls a tota la part tecnològica, una part que portava jo sola i té molta càrrega. 

És important tenir un bon cap d’estudis  i una bona secretària per una directora. En aquest cas, continua l’Estrella com a secretària que farà de nexe d’unió entre el nou equip directiu i l’antic. 

Comentaves que t’agrada jubilar-te fent de mestra, com vas començar i com no has deixat mai de fer. Quina llàstima aquest moment no?
Sí, una pena. La vida té aquestes proves i l’hem de superar. Jo sem sento amb força, m’agrada molt la meva feina i gaudiré fins al final. Hem d’adaptar-nos i que la situació no pugui amb nosaltres. 

Cap on ha d’anar l’escola?
Fa anys que vam posar els ciments d’uns canvis i aquests s’han de consolidar. Una escola amb un potencial molt important a nivell docent, un entorn privilegiat i un projecte de canvi tecnològic que fa temps que estem desenvolupant. 

Com vas viure l’homenatge del Pregó de la Festa Major?
Em va encantar. No m’esperava el passadís que em van fer antics alumnes durant el trajecte de l’ajuntament a Carrencà. Quan no t’ho esperes encara t’agrada més, em vaig emocionar. Llàstima que es va ajornar pel temps, perquè hi havia companyes que volien venir i no van poder. Però molt feliç i contenta, el fet que valorin la teva feina i veure que t’estimen és un “subidón”. Molt agraïda a l’ajuntament també.