“Hem d’aprofitar l’auge del futbol femení”

Com estan sent els primers dies de presidència?
Molts canvis perquè la visió és diferents de quan ets entrenador i més en aquesta época que s’acaba la temporada i has de planificar la que ve. Entrenadors, plantilles, jugadors nous, és divertit. 

Quins objectius et planteges?
Nosaltres volem que millori tothom: jugadors, entrenadors,... i seguir creixent. No volem estancar-nos. Volem seguri apostant pel futbol femení i que el masculí segueixi creixent. Creiem que el club té possibilitats i si es fan les coses bé té molt potencial. A l’anterior mandat una cosa que es va fer bé és començar amb el futbol femení. Hem d’aprofitar aquesta estructura per seguir potenciant-lo. 

Com es potencia el futbol base?
Crec que Ia clau és intentar millorar els entrenadors. Si hi ha bons entrenadors i bons entrenaments, els nens i nenes milloraran i el club també. Al final és tot una roda.

Impartireu algun tipus de formació interna?
Sí, sobretot perquè tenim molts nois joves que tenen ganes d’aprendre i s’estimen el club. Per a nosaltres, el principal és que els entrenadors tinguin ganes d’aprendre i compromís. 

Com capteu jugadors nous?
Tenim una activitat extraescolar a l’escola Les Mimoses de Santa Maria de Martorelles. També és cert que som dels clubs de l’entorn amb la quota més baixa i això, sumat a l’ambient familiar del club, crec que és una de les raons per la que sempre venen nens i nenes que volen jugar. Crec que el club té bona fama a fora pel que fa les instal·lacions, l’ambient i perquè es fan bé les coses. I això ajuda a portar nens. Ara bé, nosaltres volem potenciar-ho més organitzant tornejos, més campus,...

Quina política teniu a l’hora d’adjudicar els equips als tècnics? Són els més joves els que agafen els equips més petits o a l’inrevés?
Per a nosaltres l’ideal és fer cicles de dos anys. Com que les categories són de dos anys, ens sembla el més just  sempre que no hi hagi cap problema. Nosaltres creiem en la joventut. Al final, en el seu moment el club va apostar per nosaltres per portar el primer equip i som un cos tècnic jove. Si hi ha un noi jove que ho fa bé, m’és igual que tingui un equip de molta responsabilitat. 

Teniu més d’una vintena d’equips entre escola i federats. De cara l’any vinent creixerà aquest nombre?
Crec que sí. La idea és fer un juvenil femení per omplir el buit que hi ha aquesta temporada de la categoria cadet al primer equip i donar continuïtat. I de nois sortiran un parell o tres més. 

Hi ha moltes noies que volen jugar a futbol a Martorelles?
Sí, la veritat que des de que l’anterior president, Carles Sig, va començar amb els primers equips cada dia més nenes volen jugar-hi. També té a veure l’auge del futbol femení actual. Hi ha nenes que el seu germà hi juga i també s’hi apunta perquè veu que hi ha equip. Com a club, seria un error limitar-nos en aquest tema. Hem d’aproftar l’auge del futbol femení. 

Teniu nenes de fora del poble?
Sí, tenim moltes de Sant Fost, de Mollet i fins i tot de Caldes o Castellar. 

En quin moment penses en presentar-te?
Sabia que s’acabava el termini. Amb la gent del club que ens quedem el divendres després dels entrenaments ho parlàvem i em van animar a presentar-me com a president. 

Com us heu distribuït les tasques a la junta?
Des de fora jo no sabia que hi havia tanta feina. Quan estàs a dins amb aquest càrrec ets conscient que hi ha 300 nens i nenes amb els seus pares i mares. Per tant, si no et reparteixes la feina és impossible. Compaginar l’àrea econòmica, social i esportiva és molt difícil si no t’organitzes. A les juntes ho posem tot en comú i està bé perquè tenim varies mirades. en sel sentit que hi ha pares, entrenadors, ... .

Has portat el primer equip els últims tres anys. La temporada que ve també?
No, molta feina. Nosaltres, amb l’Aitor Triviño, vam decidir ja fa temps que, al marge de la presidència, havia arribat el moment del canvi a la banqueta. Tant pels jugadors com per nosaltres, després de tres anys, creiem que és millor deixar-ho així abans que es desgasti tot.

Ja teniu una persona?
Sí, estem a prop de confirmar-ho. I crec que l’equip té possibilitats. Aquest any hem tingut la mala sort que ens ha tocat el grup de Sabadell. 

Per què?
Perquè hi ha molts equips de barri de Sabadell i és molt diferent al grup del Vallès. Hi ha menys nivell però molta més competitivitat. Àrbitres que van a xiular a un barri i tenen por de xiular qualsevol cosa. La setmana passada vam marxar d’un partit perquè ens estaven pegant i l’àrbitre no xiulava res i només ens deia “no ho he vist”. Cops de colze sense pilota, tacs al genoll, etc... No m’havia passat mai. I a sobre perdem tres punts, paguem una multa... Va ser surrealista.

L’objectiu doncs és l’ascens per l’any que ve?
A mi m’agradaria. Crec que tenim equip per aconseguir-ho. 

Malgrat toqui el grup de Sabadell?
Tinc més dubtes però sí, per nivell de joc segur. El percentatge de gent del poble al primer equip és molt alt i això es nota també perquè és gent que s’estima el club.

Quin balanç fas d’aquests tres anys al primer equip?
Bo. El primer any la veritat que esperàvem que hi haguessin quatre equips pitjors que nosaltres per no baixar. I recordo que a la jornada 10 no havíem perdut encara. Fins i tot vam arribar a la final dels Històrics guanyant equips de categories superiors. El bon ambient ens va ajudar i ens van sortir bé les coses en els primers partits. Això li va donar confiança als jugadors en ells mateixos però també en nosaltres. 

El segon any va ser l’any Covid. Aleshores es va aturar la competició i en aquell període van venir com sis o set jugadors perquè a la categoria superior, Segona, es va deixar de jugar fins la temporada següent. Ens vam quedar a les portes de pujar a poques jornades pel final. I ara estem cinquès, vam arribar a estar segons, però estem sense opcions. 

L’any 2024 el club celebra el seu centenari. Esteu ja pensant en com celebrar-ho?
A mi m’agradaria fer una cosa que no fos només del club sinó per a tot el poble. Que un municipi com Martorelles tingui un club de futbol que faci 100 anys em sembla una barbaritat. I això s’ha de celebrar. Una de les idees pot ser un organitzar un torneig en el que vinguin equips de nivell. 

Què tal la relació amb els pares i mares?
Bé, quan parlem de club familiar és pel bo i pel dolent.  Aquí mai hi hagut la figura d’un president inaccessible que només ve quan juga el primer equip. Aleshores, sempre aprofiten per comentar-t’ho tot. 

També portes l’equip de veterans...
Sí, són pitjors que els nens. Es pensen que tenen encara 17 anys i fan coses d’aleshores.  Està molt bé perquè molts han jugat al club i és una forma de trobar-te un cop a la setmana a l’entrenament i després al partit.

Per acabar, un racó del poble especial per tu?
He passat moltes hores i m’ho he passat molt bé al camp de futbol. Al final, molts dels meus amics els he fet allà.