“Estaven desitjant tornar al Centre de suport a la llar”

Vau començar al mes de desembre passat. Com us va?

Shirley: Aquests tres mesos molt bé, nosaltres anem als domicilis dels usuaris i sortim a passejar amb ells dos cops per setmana. També els hi deixem activitats per fer a casa com dibuix, manualitats o exercicis de memòria. Després els pengem als vidres del centre quan hi ha alguna celebració. 

Luisa: Tot és degut a la situació que estem vivint i al confinament, fins ara, dels usuaris del centre. No només és el fet de caminar, sinó que també n’hi ha que necessiten companyia. Parlar amb algú. Sobretot aquells que viuen sols.

Quantes usuàries teniu assignades cadascuna?

Luisa: Unes vuit, i d’aquestes quatre o cinc surts a passejar amb elles i la resta només fas la visita al domicili. Segons l’usuari ens adaptem. 

Com és aquesta visita?

Luisa: Quan els anem a veure xerrem amb ells, normalment fem la visita perquè no volen sortir o perquè ja surten amb algun familiar. Cada cas és un món. N’hi ha que hi vas perquè la família no vol que surti i vas a visitar-lo , altres que només li deixes les activitats a fer... 

Com han viscut tot això?

Luisa: Jo que els coneixia de l’anterior etapa, era gent que estava molt contenta amb el centre. Amb l’esclat de la pandèmia al principi van tenir molta por, com tothom, però ara aquests mesos ja ens deien que volien que obrissin ja el centre de suport.
Shirley: Ens deien que sempre hi han estat molt a gust i que trobaven a faltar els companys. Al principi molts pensaven que no tornaria obrir mai el centre. Després, com tothom, es van adaptar i els veies contents tot i la situació. Nosaltres intentàvem que, malgrat tot, poguessin fer les coses que normalment feien al centre. De les persones que tenia assignades, algunes passejaven altres no, però hi ha una parella que sortia sola a passejar. A ells els trucava, els anava a veure i els hi portava material també. 

Sabeu el nombre de vacunats?

Luisa: Sí, actualment són 22 persones vacunades les que des del 6 d’abril han tornat a fer ús del centre de suport a la llar. A mida que es vagi vacunant la resta s’anirà incorporant. En total tenim 28 usuàries. 

El dia 6 doncs s’ha obert, amb quines mesures?

Shirley: S’ha habilitat un segon menjador a l’antiga sala de jocs del centre per tal de respectar les distàncies de seguretat.

Què és el que més agraeixen de la vostra feina?

Luisa: Escoltar-los. Estar allà, mostrar empatia amb ells. I són molt agraïts. Hi ha una dona que estava preocupada perquè estaven vacunant a tots menys a ella. I em preguntava que perquè a ella no amb les ganes que tenia de venir al centre. I uns dies després em va trucar il·lusionada que ja li havien donat cita. Només amb això ja..

Shirley: Els familiars també ens valoren molt. A vegades els usuaris es deixen anar, es desfoguen, amb nosaltres més que amb els familiars i aquests ens ho agraeixen. 
Luisa: Ha estat un any nefast. La gent que viu amb avis sap que la gent gran arriba un moment que no participa a les converses de la família. Com si estigués fora d’onda. No vol dir que no estiguin a gust, però han estat un any així. Ells necessitaven el seu entorn, veure gent de la seva edat, parlar-hi. Estaven desitjant tornar al centre.