“Espero que la gent surti del concert amb un somriure”

Havíeu de venir pel Festival Brunzit però aquest es va suspendre per la pandèmia. Heu estat mai a Martorelles?
Si, jo diria que ja hi hem tocat abans, tot i que la meva memòria és horrorosa. 

Us sonava el nom? Aquí hi havia la fàbrica de motos Derbi, molta vinya i cirerers...
I tant. La nostra adolescència està lligada a les motos Derbi, sense elles no ens hauríem pogut transportar a les discoteques de Salou! 

Hem preparat una Festa Major diferent: menys actes, només tres espais i compra d’entrades anticipada via internet. Com veus que els pobles intentin continuar amb la programació cultural tot i la pandèmia?
Ho trobo necessari i encoratjador. Crec que hem de trencar amb aquesta estigmatització dels actes culturals. Pocs esdeveniments es fan amb tanta cura i prevenció. De vegades penses que s’ha agafat la pandèmia i l’alarmisme desmesurat com a excusa per estalviar, com si gaudir de l’oci no fos una necessitat i una obligació dels ajuntaments, especialment en temps tan crispats i negatius com el que vivim. Agraïm moltíssim els ajuntaments que no han volgut renunciar a la cultura. La necessitem més que mai.

Com heu viscut i com esteu vivint aquesta situació?
Suposo que com tothom, amb una barreja de perplexitat i preocupació. És evident que ens ha perjudicat molt a nivell laboral però també som conscients que no som els únics i que gairebé tothom n’està patint les conseqüències. 

De quina manera has aprofitat el confinament?
Jo ja sóc una persona casolana de mena. Sé que no queda molt rock’n’roll però les meves obligacions les puc fer des de casa meva. De totes maneres he pogut fer la feina essencial, sobretot el programa de ràdio diari que faig a I Cat, els articles setmanals i les col•laboracions televisives. Ah, i també he aprofitat per fer cançons noves. 

Sou el plat fort de la nostra Festa Major, que ens oferireu en el vostre concert?
Doncs fem una cosa que no havíem fet mai, un concert cronològic amb les cançons més emblemàtiques, començant per les cançons més noves i tirant enrere progressivament fins a les dels nostres inicis, aquelles que fa molt temps que no recuperem.

A finals dels anys noranta et vas convertir en un dels personatges del rock català més conegut, com vas viure aquell moment i com han estat els anys posteriors al boom que va suposar l’eclosió de la banda?
Ser reconegut és bonic, tot i que reconec ser una persona no molt social. Té moments de tot però en general és molt gratificant. Potser la fama et torna una mica més cregut i insuportable, sobretot quan ets jove i et creus tot el que diuen de tu, però per sort tinc una família que sempre m’ha fet tocar de peus a terra. 

En el seu dia vau ser pioners fent cançons amb lletres que narraven la quotidianitat del dia a dia, realistes...  Tens la sensació d’haver obert un camí a altres bandes que han sorgit a posteriori?
Bé, això fa de mal dir, però a mi si que em dona aquesta sensació. De totes maneres és una pregunta que s’hauria de fer a les altres bandes. Tant debò hagi estat així. 

Què compons primer, la música o la lletra? 
Depèn de la cançó. Hi ha cops que l’origen és una frase o una paraula. De totes maneres normalment faig primer la melodia, amb una lletra inventada sobre la marxa i després penso com omplir-la. 

Si haguessis de triar tres temes que definissin la vostra trajectòria, quin serien?
Vespre, Bon Dia i Agost. La primera és el primer cop que vaig quedar content d’una cançó que havia fet. La segona és la nostra cançó bandera, la que tothom coneix i la que em va ajudar a pagar l’hipoteca. La darrera crec que mostra bastant bé el tipus de pop que ens agrada fer ara mateix. 

Ets un apassionat dels Beatles i llicenciat en filologia anglesa, perquè no teniu cap tema en anglès?
Perquè no n’hi ha prou amb saber parlar una llengua per fer una bona lletra amb la mateixa. Penso que si vols ser honest has de fer les cançons amb la llengua que fas servir normalment. I després hi ha el tema de la militància lingüística, clar, fer servir la llengua pròpia a la teva feina ajuda a normalitzar-la. 

Darrerament, has presentat programes molt eclèctics sobre música a la ràdio i la televisió. Tens un gran coneixement, quan et vas començar a interessar en la música i com?
Jo si em dedico a la música no és per tenir un talent innat o una vocació per tocar un instrument. És purament una conseqüència de ser un escoltador de música compulsiu des de molt petit. Sempre he escoltat cançons, els meus veïns saben que si sóc o no sóc a casa per si senten música sonant o no. Mig de broma dic que podria viure perfectament sense fer cançons però no sense escoltar-ne. 

Quina és la història del nom?
Vam fer un llistat i aquest va ser l’únic que no va rebre cap vot. Tothom deia que no hi havia pebrots de posar-se’l. I com que som “xulos” de mena... 

Sempre heu tingut un valor afegit, aquest humor de Tarragona... encara és viu?
No se si és de Tarragona o no però si, riem molt i sempre hem pensat que sense sentit de l’humor la vida és insuportable.
 
Què esperes d’aquesta gira?
Ara mateix que ens la deixin fer. Amb això ja em conformo. 

I del concert de Martorelles?
Que la gent surti del concert amb un somriure als llavis, encara que el tapi una mascareta. 

L’últim disc, “Som”, data del 2018. Teniu previst publicar un nou àlbum o esteu centrat en la gira?
Tenim al cap posar-nos-hi l’any que ve, a veure si pot ser.