"Em considero una ànima al servei del bé comú"

Quin ha estat el camí per arribar a fer les pràctiques a les Nacions Unides?

De petit vaig anar a l’escola Simeó Rabassa on recordo amb molta estima els projectes que fèiem en col•laboració amb Intermón Oxfam amb joguines reciclables, promovent el comerç just, els valors de la cultura de pau i contra les guerres al món. Als 18 anys, quan vaig acabar el batxillerat, vaig decidir anar a viure a Anglaterra durant un any fent el Servei de Voluntariat Europeu. Vaig treballar d’assistent de professor de persones amb discapacitat al Ruskin Mill College. Va ser com trobar una bombolla de paradís a la Terra per la bellesa de l’indret, per la qualitat humana de les persones que vaig conèixer, pels oficis i artesanies que hi vaig aprendre (música, forja, art, agricultura ecològica i biodinàmica...). 

Recomanaria moltíssim a tots els joves prendre’s un any abans de començar la universitat per treballar a l’estranger, viatjar, conèixer altres cultures i aprendre idiomes ja que per a mi va ser una experiència molt enriquidora que em va obrir la ment. Va ser clau per poder decidir amb més claredat què volia fer amb la meva vida. Vaig decidir estudiar Ciències Polítiques (que té l’avantatge de tenir un temari interdisciplinari incloent-hi dret, economia, història, estadística i, evidentment, relacions internacionals). Durant els meus anys a la Universitat Pompeu Fabra em vaig implicar molt al teixit associatiu de la universitat sent escollit delegat i membre molt actiu de l’Associació d’Estudiants per a les Nacions Unides (UNSA), de l’ANUE i d’UNYANET. Les activitats extracurriculars han estat una part molt important de la meva vida universitària per aprofundir en els temes que més m’agraden com són les Nacions Unides, els drets humans i el desenvolupament sostenible.

Aquesta passió m’ha portat a participar a conferencies de relacions internacionals per Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. A més, amb la beca Erasmus vaig poder anar a la Universitat de Lausanne per aprofundir els meus coneixements sobre polítiques educatives, medi ambient, seguretat i desenvolupament econòmic internacional. Així mateix vaig aprofitar per fer unes pràctiques amb l'Oficina Internacional per a l’Educació de l’UNESCO i després amb el Centre Internacional per al Comerç i Desenvolupament Sostenible (ICTSD) a Ginebra. Quan vaig tastar l’ambient de la bombolla internacional de Ginebra durant la universitat d’estiu em va agradar tant que vaig decidir estudiar el meu màster a la Universitat de Ginebra i al Graduate Institute en Política Europea especialitzant-me en el rol de la Unió Europea al Consell de Drets Humans.

Per arribar a fer les pràctiques a les Nacions Unides a més dels coneixements adquirits a la universitat és important l’entusiasme que es porta inherent a dins del cor, empatitzant amb les persones que ens envolten. Estic agraït de cor a la meva germana Iris (1992-2016) que em va ensenyar a posar-me en la situació de l’altre, ajudar sempre que sigui possible a les persones que més ho necessiten i tirar endavant independentment del difícil que puguin ser les situacions. A més, la Iris ens va ensenyar a viure en plenitud el moment present ja que mai se sap el que pot passar el dia de demà. De forma més profunda, la meva germana va despertar el meu interès pels drets humans, sobretot de les persones amb discapacitat. Gràcies, Iris, sempre estaràs als nostres cors! És així com la Iris, d’alguna manera, m’ha inspirat per arribar fins a la ONU.

A quin departament estàs? Què fas?

Actualment estic treballant de pràctiques aprenent com funcionen les missions permanents dels països davant les Nacions Unides a Nova York, en concret del departament de drets humans. He estat fent el seguiment de l’Assemblea General des de la setmana ministerial (que és quan tots els caps d’estat i de govern del món es troben a Nova York) fins a l’adopció de les resolucions de la ONU (que és un moment molt emocionant ja que implica que els països arribin a acords per trobar solucions a les grans problemàtiques mundials). M’he centrat en la Tercera Comissió que és la que examina els drets humans i també coneguda pels temes socials, humanitaris i culturals. Aquesta experiència també em serveix per comprendre millor que el treball de l'ONU a Ginebra és més tècnic mentre que a Nova York és més de caràcter polític. 

Per què vas estudiar Ciències Polítiques?

Vaig estudiar Ciències Polítiques perquè totes les assignatures del temari de la carrera les considero fascinants! Els pilars de la carrera són el dret, l'economia, la història, l'estadística i  la teoria política, però tinc la sensació que no em cansaria mai de llegir sobre temes de relacions internacionals, polítiques públiques relacionades amb l’educació, el medi ambient i la macroeconomia. Em considero una ànima al servei del bé comú. També sóc un apassionat de l’índex de Gini que ens facilita la informació per ajudar a fer un món més igualitari per a tothom. 

La classe política ha patit un desencís generalitzat en aquest país. Per què creus?

La falta de connexió entre l’alta política i la gent normal i corrent. A més, els casos de corrupció entre la classe política han agreujat el desencís generalitzat a la vegada que molts ciutadans han sentit desateses les seves necessitats en algun moment especialment en temps de crisi, per exemple, amb nivells d’atur elevats. També, els mitjans de comunicació no paren de bombardejar-nos amb noticies negatives en comptes de subratllar les positives. Afortunadament existeixen propostes per a millorar la situació actual ja que justament vaig estar participant en una jove empresa start-up que desenvolupa solucions buscant facilitar la connexió entre polítics i ciutadans a través d’un portal web i una app on es poden votar les intervencions que es diu GovFaces.

De moment està en fase de proves a Suïssa i al Regne Unit però amb la visió d’expandir-ho a altres països també a mida que avancem cap a la participació mitjançant les noves tecnologies cap a l'e-govern. Així mateix, un canvi de la llei electoral crec que afavoriria millorar la reputació de la classe política començant per tenir llistes obertes amb doble vot (un pel candidat i un altre pel partit) com tenen a Alemanya afavorint a la rendició de comptes individual dels polítics i millorant la representativitat dels candidats que realment volen els ciutadans com a primers de llista. Per tant, els ciutadans haurien de tenir molt clar quin és el seu candidat per a mantenir-hi una relació molt més estreta com tenen en les circumscripcions d’Anglaterra. També, si es fessin més consultes populars sobre temes que afecten el dia a dia dels conciutadans, aquests es sentirien més tinguts en compte i la desafecció política disminuiria. Per exemple, a Santa Cristina d’Aro es va organitzar un referèndum per a que els nens votessin quines joguines volien als parcs públics. Un model que podria contribuir a reduir la desafecció sobre la classe política seria avançar cap a un model de democràcia semi-directa com a Suïssa on decisions municipals es posen a referèndum local. 

Tot i així, Espanya és un dels països amb més polítics. Quina lectura en fas?

S’hauria de limitar el temps que un es pot dedicar a la política ja que no hauria de ser una forma de vida sinó un servei a la comunitat per al bé comú. S’hauria d'evitar prendre decisions basades en les emocions i implicar molt més als politòlegs com a tècnics i experts de la Ciència Política. 

Què opines de la situació política a Catalunya?

El més important per a mi és que es respectin els drets humans de tothom. Tothom s’hauria de relaxar una mica i tenir més pensaments positius.

Portes anys vivint a l’estranger. Quina és la percepció des de fora?

Tots els diaris internacionals en van plens de les noticies sobre Catalunya, sobretot durant els darrers mesos ha sortit a la BBC, New York Times, Washington Post, Le Monde, Der Spiegel, etc. La gent del món està al corrent del que passa. 

Es parla del cas català a les Nacions Unides? En quin sentit?

Se’n parla als passadissos. Però no fa pinta que en surti cap resolució vinculant per obligar al respecte de drets humans de ningú.

Podria intervenir l’ONU en el conflicte amb l’estat espanyol?

A nivell formal, l’únic que ha succeït fins ara han sigut recomanacions per a que es respectin els drets humans, encoratjar el diàleg i evitar la violència des de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU i també per part del Expert Independent sobre la Promoció d’un Ordre Internacional Democràtic y Equitatiu. L'ONU solament pot intervenir en l’aplicació de la Carta de Nacions Unides mitjançant el capítol sisè, per exemple, per establir sancions econòmiques o pel capítol setè, en l’ús de la força per a legitima defensa entre estats que no és el cas. 

L’ONU treballa per la pau i la seguretat al món. Què creus que està fallant?

El problema de l'ONU està en la definició: que manen els seus estats membres. Tot el que els seus estats membres no vulguin fer, l'ONU no ho podrà fer malgrat el Secretariat hagi fet recomanacions amb antelació. El problema s’agreuja quan els membres permanents del Consell de Seguretat (Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França) no es posen d’acord per a trobar una solució com observem avui en dia amb varies guerres al món, per exemple, a Síria amb la greu crisis humanitària que implica per a víctimes i refugiats innocents. 

A vegades sembla que no tingui capacitat per intervenir en alguns conflictes. Per què?

Els països que van guanyar la Segona Guerra Mundial han guardat el seu poder en les estructures de l'ONU, com veiem amb el veto al Consell de Seguretat. Solament que un voti en contra d’un projecte de resolució, implica que es bloqueja tot el procés. És per això que han sorgit nombroses propostes de reforma de Nacions Unides i en especial del Consell de Seguretat, uns clamen per democratitzar-lo més i altres per a fer-lo més eficaç. Segons la meva perspectiva, ambdós tenen raó, però el que caldria realment seria fer un canvi de definició, és a dir, passar d’un paradigma basat en els estats a un nou paradigma basat en les necessitats dels ciutadans del món. Avançar cap a una espècie de govern mundial més tècnic i menys polític on prevalgués la pau. 

La idea de ciutadans globals comença a sorgir ja que n’hi ha cada cop més en un món globalitzat on és més fàcil viatjar i les distàncies s’escurcen amb les noves tecnologies. Es podria fer una proposta per acabar amb totes les guerres del món. Per exemple, que existís un parlament mundial que assegurés la pau mundial. El Secretariat de l'ONU degudament reformat hauria de tenir la capacitat d’implementar les recomanacions dels experts independents per al respecte de drets humans sense possibilitat de veto per part dels estats membres. La Declaració Universal de Drets Humans hauria de ser obligatòria per a tothom, com una constitució mundial per afavorir la convivència i respecte entre tots els habitants de la Terra. 

Has estat darrerament a Martorelles, com veus el poble?

Sí, m’agrada molt sortir a córrer i en bicicleta de muntanya per les vinyes i el bosc. Valoro molt la proximitat a la naturalesa que tenim a Martorelles per poder gaudir de la Serralada de Marina. Aprecio molt els gestos de l’Ajuntament per a fer un poble més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Estic orgullós de que el consistori hagi contractat a Som Energia, una cooperativa que abasteix el poble d’electricitat per al consum d’energies renovables. Ara cal seguir avançant en aquesta bona direcció per aconseguir un poble 100% en concordança amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Nosaltres a casa ja hem començat i hem instal•lat plaques solars a casa per a carregar les bateries d’un cotxe elèctric! 

Quan parles de Martorelles, què és el primer que et ve al cap?

A Nova York, o a qualsevol indret del món, quan parlo sobre Martorelles, el primer que els hi explico als interessats és que tenim un paisatge amb unes vinyes molt ben cuidades amb molt bon vi blanc! Fixa’t quines coincidències que l’altre dia vaig anar al restaurant de tapes El Quinto Pino de Nova York i mentre li explicava al tio que jo sóc de Martorelles, va i em treu una ampolla de denominació d’origen d’Alella! Jo, flipant! Així, un se sent com a casa malgrat tenir un oceà entre mig! 

I, per últim, quin racó del poble triaries per perdre’t?

El meu racó preferit per perdre’m és passejant pel camí del sauló petit tirant cap a Can Girona després d’un ruixat d’estiu calorós amb l’olor fresca de la pluja sobre la terra mullada.