“El que trobaré més a faltar és el contacte amb els nens”

Com va ser el comiat?
No m’ho esperava. Emocionant, fantàstic...  El que més em va agradar va ser el dibuix que em va fer cadascun dels alumnes de l’escola. També els pares i mares em van mostrar el seu agraïment i les mestres... Molt bonic.  

On els has posat els dibuixos?
Em van fer un àlbum amb una portada molt xula on deia “La Imma se’ns jubila” i a dins un full de cada nen. Des dels dibuixets dels més petits a les dedicatòries dels grans. 

Què et van dir companyes i alumnes?
El que van repetir moltíssim és que em trobarien molt a faltar. I jo també, són molts anys, hem fet moltes coses i al final, a l’escola es fa molta feina i feina d’equip. 

Què és el que més trobaràs a faltar?
El contacte amb els nens. Sóc mestra d’infantil i el que m’agrada és el contacte amb els petits. M’ho he passat molt bé amb l’adaptació de P3 veient aquesta evolució.... Veus que arriben, ploren, però després vas veient com s’adapten que és l’objectiu que tenim . També el contacte amb la resta de gent de l’entorn de l’escola. Vaig arribar al 1998, vaig ser tutora d’infantil durant 4 anys i després ja vaig passar a ser cap d’estudis. Això va ser un canvi perquè et donava una visió diferent i més àmplia del que és l’escola.

Què implica el càrrec?
És un dels tres càrrecs que m’agrada més perquè tens el pes de tota la part pedagògica de l’escola sense perdre mai de vista els nens que és una cosa que sempre he volgut, el contacte amb ells.  El càrrec també implica tenir relació amb les famílies, les monitores de menjador, la gent de l’ajuntament... 

Com et sents aquests dies en que, normalment, et trobaves preparant l’inici de curs?
Fins ara no he sigut gaire conscient perquè clar, acabes el curs i te’n vas de vacances... Però ara començo a ser-ne conscient. És aquell sentiment de: “Estic fent alguna cosa que no toca”. Per altra banda, sé que hi ha un equip potent  i tiraran endavant sense problemes. Però sí, hi penso molt: “Ara a les 11 estaran fent això, ara les noves faran allò altre...”. Sentiments contradictoris, però ara estic en la meva adaptació a la nova etapa. Per sort tinc moltes aficions.
 
Quines?
M’agrada molt llegir, cuinar, viatjar, anar amb bicicleta, nedar, la jardineria, la ceràmica... en tinc moltes. 

Quines tasques són les de la preparació del curs?
Organitzar les aules, preparar la programació de tot el curs. També els primers 15 dies de curs, excepte P3 que fa l’adaptació, els dediquem a activitats de cohesió de grup i educació emocional.  

Enguany, com el passat, serà un curs en pandèmia. Com va anar el curs passat?
Per mi va ser un curs especial per dos motius. Un, perquè era el meu darrer curs i volia gaudir-lo molt. L’altre pel tema de la pandèmia. El nostre objectiu principal era respectar el projecte d’escola. Que la pandèmia el condicionés el mínim possible.  La veritat és que va ser complicat però també ens vam reinventar i ens en vam sortir prou bé. 

Què va ser el més dur? 
No poder barrejar els nens que és un dels distintius nsotre com escola oberta i petita que som. No poder compartit espais al pati, les joguines... El no poder socialitzar entre ells. També el fet que hagin de portar la mascareta tot el dia també va ser i és molt dur. 

Quins consells donaries a la nova cap d’estudis?
La veritat que és una persona que porta molt temps a l’escola i coneix molt bé el projecte. De consells no n’hi vaig donar. Sempre hem mantingut molt contacte i, evidentment, els mesos de juny i juliol van servir per fer el traspàs. El consell que li donari és que s’ho passi bé.

Com definiries el projecte educatiu de l’escola?
Es caracteritza per ser una escola oberta que té molt en compte l’educació emocional i la diversitat de l’alumnat. Una de les coses de les que em sento molt orgullosa és que és una escola verda. És una escola que treballa per projectes, sense llibres,  en els que l’alumne és un element actiu i no passiu. Una escola que incorpora el món digital a l’aprenentatge, que fomenta la creació artística i que, evidentment, potencia la psicomotricitat i l’educació física.
Em fa il•lusió també tot el tema del projecte de foment de la lectura Lecxit perquè el vaig engegar , ara per culpa de la pandèmia el vam deixar de fer, i distingeix a l’escola. 

Com era Les Pruneres al 1998?
Ui, primer has de pensar que tot aquest entorn que té ara no hi era. Ni l’escola bressol, ni el centre de suport a la llar, ... Ara està tot millor tot i que es pot millorar el tema de la riera  i tot això.  També ha canviat l’edifici, des de treure les passeres a tenir un gimnàs que és un espai molt important de l’escola per la seva polivalència. 
I a nivell pedagògic ha canviat molt. El que explicava abans. Aprenentatge més actiu on el paper del mestre ha canviat i el nen passa a ser el protagonista. 

Com t’has adaptat en aquesta evolució?
T’adaptes poc a poc, els nens t’ho porten, la societat ... és una inèrcia. Les mestres tenim una capacitat d’adaptació bestial. Un exemple és la incorporació de les noves tecnologies a l’aula. 

Fa anys es patia perquè l’escola no arribava al nombre mínim d’alumnes i es temia pel seu tancament…Enguany a P3 s’han inscrit 22 alumnes. Com ho valores?
És una de les coses de les que em sento més orgullosa. Marxo amb la satisfacció que P3 ha recuperat un nombre normal d’alumnes. I la feina de l’escola hi té molt a veure, també l’ajuntament que ens ha ajudat molt a fer una bona difusió del projecte educatiu. I això s’ha traduït en 22 alumnes a P3 aquest any, tot un èxit. 

Cap on ha d’anar l’educació en general? 
Crec que s’ha de consolidar el que hem començat però el camí és el correcte. El treball per projectes, l’autonomia de l’alumne, la participació de les famílies, que es valori la feina dels mestres...

Quin racó del poble t’agrada més?
El camí del torrent de Can Sunyer que enfila cap el bosc de Can Roda.