"El petit comerç és el que dona vida als pobles"

Josep Cuní (Martorelles, 1962) regenta des del 1995 la rostisseria Joglar i és president en funcions de la Unió de Botiguers i Serveis de Martorelles (UBiS), càrrec en el que va ser triat al 2014.

En quin moment es troba la Unió de Botiguers?

Una mica parada, podríem dir que en standby. Estem esperant fer una junta nova de cara principis de l’any vinent. 

Com a president que has estat de la UBiS. Veus una remuntada en el consum al comerç local d’ençà que va esclatar la crisi?

A nivell de la UBiS no t’ho podria dir, a nivell particular sembla que ha anat pujant la venda. 

Al desembre l’Ajuntament organitza la Fira de Nadal amb la col·laboració dels comerços locals. Quin és el retorn pels botiguers?

En el meu cas veig que va venint gent nova que després ve durant l’any. Pel que fa la resta de comerços de l’entitat, n’hi ha que exposen i n’hi ha que no però, en definitiva, si repeteixen l’any següent és que sí que tenen un bon retorn. 

Trobes que ve gent de fora?

Sí, quedo parat perquè penso: si tota aquesta gent em ve a comprar un dissabte aquí que estic a la fira, per què durant l’any els dissabtes no pugen a comprar? 

Per què?

Suposo que és un moment de festa, la gent està al carrer. Veuen el menjar al carrer, l’agafen i el compren. És curiós perquè durant l’any els dissabtes solen ser normals i aquell dia vens més que un diumenge. 

"Tenim més atenció de cara el client i, per tant, un millor servei"

Per què la gent hauria de comprar al comerç local?

Penso que és un comerç de proximitat, tenim més atenció de cara el client, per tant, un millor servei. Si vas a una gran superfície no sents el caliu que sents en un comerç local on la gent va a comprar i parla de les seves coses. 

I el producte?

Crec que tenim millor qualitat en el comerç local que a les grans superfícies. Ells juguen amb el preu fent grans compres i pagant quan volen. Tenen una sèrie de facilitats que al comerç petit no tenim i no podem comprar les quantitats que ells compren per treure millors preus però sí que ens ajustem en els preus. Sí que comprem qualitat. El que estem oferint és fresc. 

T’has imaginat el poble sense petit comerç?

M’imagino que un poble sense petit comerç estaria mort. Ja no parlem de barris perquè aquí hi ha una sèrie de barris que queden allunyats del que considerem el centre del poble. A Can Sunyer per exemple no hi ha comerç. Si un veí ha d’agafar el cotxe per desplaçar-se al centre, ja se’n va a una gran superfície on ho té tot. 

A partir d’aquí, tret d’avinguda Piera - Anselm Clavé, ja no hi ha gairebé més comerç. No hi ha vida. El petit comerç és el que dona vida als pobles. Tu vas per l’avinguda Piera, poca o molta, sempre hi veuràs gent. Ves a un barri i no veuràs a ningú. Veus passar cotxes amunt i avall i prou. 

A què creus que és degut?

En bona part, a l’auge de les grans superfícies. La gent quan va a comprar li agrada anar a un lloc on hi hagi moltes botigues, on puguin entrar, sortir… I a més a més, hi ha sectors, com el de l’alimentació, que ho està patint molt. Des de que van obrir Bonarea, Lidl, Mercadones a tot al voltant, ara Consum a Mollet, Aldi ha comprat una terrenys a la Farinera… Ha arribat un punt que hem perdut el nord ja. 

Cal un nou impuls?

Tot el teixit comercial del poble ens hauríem d’unir més del que estem i fer més coses. La fira de nadal funciona, doncs potser durant l’any n’hauríem de fer més. Però amb el tema de sortir al carrer hi ha un problema que, com a president de la UBiS he viscut en primera persona. Molts comerços ho enfoquen tot a l’avinguda Piera i comerços que estan més allunyats es veuen discriminats.

Es poden fer altres tipus de fires en altres zones però també entenc que si no ho fas al centre és difícil que baixin o pugin a la fira. Si no ho fas davant de casa, la gent no es desplaça. Tenim un poble una mica escampat. 

"Quan era petit hi havia més vida en el comerç del poble"

Per part de qui ha de ser aquest nou impuls?

Estem parlant de tots. Començant pels comerços, més units tindrem més força per pressionar a l’ajuntament perquè aquest també doni més impuls al comerç. Hem rebut subvencions de l’Ajuntament i també alguna de Diputació però això encara s’hauria de refermar més. 

Això no és un problema de Martorelles només...

No. He parlat amb altres associacions de botiguers i tots tenim el mateix problema. Em deien que la gent no s’implicava, no participava i aquí ens hi hem trobat… T’has de bellugar molt. També hi ha ajuntaments que subvencionen molt bé als comerciants i poden fer millors campanyes.

Pertanys a una família de botiguers de tota la vida del poble. Com era el comerç de Martorelles fa 50 anys?

Quan era petit no hi havia grans superfícies es clar, i la gent comprava més al poble. Hi havia més vida, aquell safareig en el comerç… S’obria fins i tot els diumenges. Recordo a l’estiu, que obríem fins la una, volíem anar a la platja i et venia la gent a comprar a última hora i tu ja estaves al cotxe per marxar. Era una altra història. 

Quins establiments recordes com a “clàssics”?

Que encara hi siguin Can Galí, Can Tomeu… I que hagin tancat, la perruqueria Maguro que es va jubilar, d’alimentació Can Benet aquí a la corba, Can Lau, Can Riulas… una sèrie de comerços que s’han anat retirant... la merceria Cordón... El forn Méndez que ja fa anys que hi és, gestories com el Pujadas que també porten molts anys. 

Ja per acabar, un espai del poble per perdre’t?

Cap a la muntanya, la font de la Mercè, un lloc tranquil on només senti ocells i l’aigua que cau.