“El centenari de Derbi és un orgull de poble”

Què significa per un ex-treballador com tu el centenari de Derbi?
Un homenatge a la gent de Derbi. Aquesta gent som  antics treballadors, pilots, mecànics, proveïdors, col•laboradors, concessionaris...  Derbi tenia més de 4.000 punts de venda a tot Espanya i també volem que aquesta gent se sumi a la festa perquè són els que van popularitzar Derbi a tot l’estat. 

I pel municipi?
És un orgull de poble el poder celebrar el centenari d’una empresa com Derbi. Derbi sempre ha estat relacionada amb Martorelles. Martorelles era Derbi i Derbi era Martorelles. Ens va costar molt als treballadors aconseguir això perquè al principi tothom ho relacionava amb Mollet. L’explicació? Perquè les oficines de l’empresa van estar al carrer Berenguer de Mollet fins l’any 1955 quan van passar a Martorelles. 

D’alguna manera és també un homenatge a Martorelles i, com he dit, a la gent. Una cosa que m’omple d’orgull és quan participo en una activitat que fan als infants de les escoles del poble i els hi explico que va significar Derbi pel poble. Sempre comencem parlant de bicicletes i després passem a les motos. I no hi ha nen que no et digui que el seu avi havia treballat a Derbi, o el seu tiet...  

Com va sorgir la idea del centenari i com us organitzeu?
Quan es va aturar tot per la Covid, un dia a casa vaig caure que en dos anys en feia 100 de la fundació de Derbi. Alguns antics treballadors ja estàvem en contacte perquè des de 2010 fins el 2020 cada any fèiem un dinar. Els hi vaig comentar i entre tots vam fer un esborrany de quines activitats podríem fer i el vaig presentar a l’Ajuntament de Martorelles. 

Des del primer moment, l’ajuntament ha volgut organitzar el centenari conjuntament amb nosaltres. I gràcies a aquesta col•laboració tot va començar a tenir forma. A partir d’aquí nosaltres vam parlar amb altres ajuntaments de municipis relacionats amb Derbi com Mollet, Montmeló i Sant Fost. 

Fruit d’aquestes reunions han sorgit diferents activitats que al final ens han portat a distribuir-les per tot l’any 2022. També hem parlat amb la família Rabasa que ens ha mostrat el seu desig de col•laborar en el que faci falta; igual que amb el grup Piaggio, propietari de la marca, que en principi no jha posat cap impediment. Hem trucat també als antics sponsors de Derbi de competició per si volen col•laborar. El Museu Derbi de Santa Cristina d’Aro i el Museu Isern també col·laboraran.  

Heu parlat amb pilots?
Sí, tenim uns quants que volem que vinguin.  El primer campionat del món que guanya Marc Márquez ho fa sobre una Derbi. De fet, és l’últim mundial que guanya la marca. Ho intentarem, és molt difícil, però ens agradaria molt que vingués 
Farem un homenatge a dos pilots Derbi que ja no hi són, Ángel Nieto i “Champi” Herreros, i hem convidat pilots que van córrer amb Derbi des del 1962 com  el Josep Maria Busquets, Salvador Cañellas, Jaume Alguersuari, Van der Hoeven, Joan Parés, els germans Galí, Benjamí Grau, Toni Elías, Joan López, Jorge Martínez Aspar, Àlex Crivillé, Pablo Nieto, Jorge Lorenzo (aquest serà més difícil), Nico Terol i Pol Espargaró. Hi ha gent que ja ens ha dit que sí.  

Quins actes destaques?
Tots. El 2 de juliol farem una trobada de motos Derbi a Martorelles i anirem al Circuit de Catalunya a fer un parell de voltes. Abans d’això, ara al febrer presentarem totes les activitats amb una xerrada que es farà a Mollet. 

Aquest primer trimestre de l’any farem xerrades a càrrec dels antics treballadors a les escoles de Martorelles i l’Institut Alba del Vallès entre març i abril. 

Al segon trimestre està prevista la instal•lació de la placa del carrer de la Recta de la Derbi; i la instal•lació del llorer de Derbi campiona del món a la rotonda de Can Puig. També la col•locació d’una placa commemorativa allà on estava la primera nau que va construir Rabasa a Martorelles al 1932, així com a Mollet on l’avi va muntar el primer taller de bicicletes al 1922.

Al tercer trimestre hi haurà la trobada de motos antigues de Festa Major i a continuació una exposició de les motos més emblemàtiquers de Derbi al Celler de Carrencà. I per aquestes dates també se celebrarà la festa grossa per nosaltres, el dinar institucional amb antics treballadors, pilots i les autoritats. L’any Derbi el tancarem amb la presentació del llibre i el conte “100 anys de Derbi”. Al desembre, clourà el centenari una exposició de fotografies dels actes del centenari. 

Derbi no era només competició, també va canviar el dia a dia de la societat...
Totalment. La competició era un factor molt important però la fabricació de motos Derbi s’ha basat en la moto del dia a dia. Els adolescents tenien Variant i els treballadors anàven amb l’Antorcha, la Derbi paleta. Després de l’Antorcha va venir la Campeona, Tricampeona, GT, les Variant...

La Variant va ser posterior i va ser una guerra perquè nosaltres estàvem encasellats en motos de marxes i el mercat, que havia canviat del treballador a l’estudiant, demanava el ciclomotor automàtic. Qui tallava el bacallà en aquella època en automàtic? la Vespa I nosaltres vam fer la Variant per competir amb la Vespa. 

Quin és el seu model Derbi preferit? 
El Variant perquè era un vehicle útil. Servia per tot. Era polivalent. Per anar per pista, per passejar, li podies donar canya... Era lleuger, senzill, manejable i molt robust. 

Quants anys hi vas treballar a Derbi?
42. Vaig entrar amb 20 anys i em vaig jubilar al 2007. 

Quina funció tenies?
Al principi vaig entrar de “matxaca” a fer hores i passava les notes del dictàfon al gerent. Després va venir un equip que va decidir agrupar i centralitzar l’oficina tècnica.
Allà vaig entrar com administratiu tècnic. Una de les tasques va ser recopilar tot l’arxiu de Derbi. Del que no coneixia: 50, 55, dos i mig, tres i mig, la 98, la 65, les màquines infernals del senor García, els motocarts del senyor  Carlos, quan Derbi va intentar fer un cotxe...

Com?
Als anys cinquanta l’avi Rabasa i uns amics compren la finca de Can Prat de Mollet  per fer el cotxe Derbi. Volia fer un prototip copiant un model de la marca alemanya Lloyd. De fet, va fer dos prototips però va quedar en res. 
Aleshores el govern de l’època estava per la diversificació de la indústria i li va dir a Rabasa que portés la fabricació del cotxe a Jaén. L’avi Rabasa s’hi va negar i com que la finca ja la tenia comprada, la va manenir com a casa pairal i va fer el restaurant. 
La finca de Can Prat era la primera parada de postes de carruatges de la línia de carruatges Barcelona-Vic.  És a dir, quan els carros sortien amb material cap a Vic, on primer canviaven els cavalls era Can Prat. 
  
Després de l’oficina tècnica?
Després als anys setanta vaig passar a comercial i em van posar a vendre bicicletes. Vaig estar deu anys treballant amb les botigues de Bicicletes Rabasa i les tres botigues que tenia Derbi a Catalunya: dues a Barcelona i una a Reus. 
Després, ja amb motos, vaig passar a portar Balears, més tard Galícia i al final voltava per tot Espanya. 

Quin era el territori que més motos comprava?
Andalusia molt. També Galícia i Catalunya per descomptat. Curiós que a Catalunya érem la moto més venuda als anys 80 amb la Variant a Barcelona, Lleia i Tarragona però a Girona predominava la Vespa. 

Quina va ser la millor època?
Anys 80, Ángel Nieto, Aspar, Crivillé, Herreros... va ser una època gloriosa.