"Al final et quedes amb la gent, l’esportiu és secundari"

Mónica Utrilla (Martorelles, 1994) ha estat recentment convocada per primera vegada amb la selecció de Catalunya absoluta de futbol sala. Parlem amb ella de la seva trajectòria i els seus inicis al CFS Martorelles.

Què feies quan vas rebre la notícia de la teva convocatòria?

Sortia de treballar quan em va arribar un missatge del seleccionador i el vaig haver de llegir dues vegades perquè no m’ho creia. 

En què vas pensar quan ho vas saber?

Que una vegada vaig proposar-me arribar a l’absoluta i ho havia aconseguit. 

Havies estat convocada en categories inferiors...

Sí, amb la sots 16 i sots 21. L’experiència i la intensitat es el que més es nota. A nivell tàctic i de cos tècnic la selecció manté una línia similar a totes les categories. 

Quina és aquesta línia?

Molta disciplina i sobretot moltes indicacions tàctiques i estratègia que és un punt important en el futbol sala. 

A Santiago vas compartir vestidor amb jugadores contrastades de primera. Quins consells et donaven?

La Noèlia, l’altra portera, em va ajudar molt perquè va estar pendent de com estava, si estava nerviosa, i em va aconsellar que sobretot gaudís de l’experiència de debutar. 

I com va ser?

Vaig sortir a la segona meitat amb 2-1 i quan més feina va haver-hi però em vaig sentir molt segura i vaig intentar fer-ho el millor possible. 

"Vaig començar de jugadora i en un partit no teníem portera... 

Em va tocar a mi, ho feia bé i mira..."

 

Quines qualitats tens com a portera?

Intento ajudar a les companyes a posicionar-se al camp ja que els porters tenim una visió privilegiada i potser la capacitat de reacció. Has de prendre decisions en pocs segons. Saber estar i no perdre la concentració és molt important. 

Quina és la principal diferència entre un porter de futbol sala i un de futbol 11?

Tenint en compte que un any vaig jugar a futbol 11, crec que la més evident són les dimensions. Al futbol sala la velocitat del joc és més ràpida i els moviments han de ser més àgils, continuats i precisos. A futbol 11 la concentració és més important perquè pots passar deu minuts sense que t’arribin a porteria i deu més que t’arribin 15 cops. 

Et veus convocada per la selecció espanyola?

M’agradaria però és molt difícil perquè sé el que hi ha i les porteres que van convocades. Tot i que no ho descarto perquè no m’agrada pensar que hi ha coses impossibles. 

Parlem una mica dels inicis. On i quan vas començar a jugar a futbol sala?

A Martorelles. Sempre anava a veure jugar al meu germà gran a futbol 11 i per això vaig intentar apuntar-me a futbol gespa en un principi. Però no hi havia equips de noies i havia de compartir equip amb nois. Aleshores em van comentar que al futbol sala hi havia un femení i vaig anar a provar. Vaig començar de jugadora i en un partit no teníem portera. Em va tocar a mi, ho feia bé i mira… 

I t’agradava al principi?

No, gens. Però quan veus que se’t comença a donar bé i li agafes el “gustillo”...

Per ser porter has de valer diuen…

Has de tenir bastant coratge i diuen que estem una mica tocats de l’ala. 

Has passat per diversos equips després de deixar Martorelles amb 14 anys. De quin club guardes millor record?

De tots t’emportes alguna cosa. Només sortir del Martorelles vaig anar al Masnou, que estava a segona i era un club molt familiar també, i la gent era una passada. Sempre et quedes amb les companyes amb qui comparteixes els moments. Es diu que el més important és l’esportiu però acaba sent secundari. 

"No ha acabat la temporada, em poden trucar o no"

Al CD La Concòrdia esteu a la part baixa de la taula de classificació. Objectiu permanència?

Totalment. Aquesta és la meva tercera temporada i estic contenta. Aquesta hi ha hagut canvis perquè va marxar l’equip tècnic i algunes jugadores però totes treballem en la mateixa línia per assolir un mateix objectiu. 

Quins reptes et marques en el teu futur esportiu?

Continuar gaudint perquè se sacrifica molt temps i a vegades un descans no va malament… No sé, sobre la marxa. No ha acabat la temporada, em poden trucar o no, o sigui que a gaudir del moment i ja veurem.

Vas debutar amb Catalunya en un amistós que servia per commemorar el Dia de les Dones. Què opines del tracte que fan els mitjans de comunicació de l’esport femení i del masculí?

És una lluita que encara queda molt per aconseguir. És tan fàcil com encendre la tele i veure quanta estona parlen d’esport femení als programes esportius. Crec que és un problema de la societat des de fa molts anys que va relacionat amb tot. Crec que si els pares des de petits inculquen una educació amb valors i de igualtat es pot canviar. 

A banda del futbol sala, a què et dediques?

De moment sóc monitora de lleure de nens i nenes i el meu objectiu és estudiar Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. A més a més, porto un equip escolar i un femení del Mollet que aquest any ha començat amb la base femenina. 

Per quin racó de Martorelles t’agrada perdre’t?

Sempre surto a córrer. Agafo les vinyes i cap amunt fins a Santa Maria. Un cop a dalt, m’agrada respirar profund i buidar la ment.