“Actuar amb sentit comú és clau per la nostra feina”

Fa dues setmanes de la presa de possessió de Cap de Policia Local. Com ho portes?
Ens trobem en una etapa de transició i la intenció és donar-li continuïtat al que havia fet l’inspector fins i adaptar-nos als nous temps. Evidentment, em trobo en aquesta fase d’adaptació que necessita un temps per acabar de saber com funciona ben bé la roda.

Aquest és un cos de policia jove, creat fa 4 anys, en quin moment està?
Estem a la fase de consolidació. Tenim la plantilla que toca, potser caldria ampliar una plaça més de cara l’any vinent si tot va bé, però s’han d’acabar de consolidar algunes places. Actualment som 11 agents, cap inclòs.

Vas ser el primer agent del cos en la seva creació al 2017. Com vas viure aquells primers mesos?
Aquesta sí que era una etapa d’expansió i, per tant, es van haver d’establir protocols, uniformitat, el model de policia... De tot això es va encarregar l’inspector i la resta d’agents vam tenir una participació activa i directa. Ell va saber descentralitza i derivar els serveis molt bé i ens va assignar tasques a tots. Mica en mica ho vam anar desenvolupant des de zero, amb el suport de l’Ajuntament, i fins avui.

Abans de Martorelles va ser agent de la Policia Local de Tàrrega quatre anys. Has trobat moltes diferències?
Sí que hi ha diferències. En un lloc petit has de ser polivalent, amb capacitat per adaptar-te a totes les situacions perquè al final no som prou agents per a crear unitats de trànsit, de seguretat ciutadana, de policia de proximitat... Sí que es pot fer tota la feina, però ho hem de fer tots i entre tots. La complexitat d’un lloc petit és que has d’arribar a tothom, de totes les maneres i agafant tots els serveis, sense deixar ningú al darrere. Per tant, com que som pocs i no podem tenir grups especials, tothom ha de tenir uns coneixements mínims per poder adaptar-se a la situació. L’exigència és aquesta. Saber controlar-ho tot. 

En un lloc gran tens més volum de feina, et pots especialitzar en trànsit i donar un servei més especialitzat, però clar, aquelles persones només fan això durant tota la seva jornada. Aquí atenem les trucades, els serveis assistencials, la seguretat ciutadana, el trànsit, l’atenció presencial, mobilitat...

L’inspector Limones buscava al 2017 “agents amb perfil multidisciplinari”... 
Tota la raó. No cal gent especialitzada però sí gent amb valors. Personalment, valoro més els valors humans que no els professionals. Tots són bons, però aquí sobretot cal tenir molt sentit comú. És clau per la nostra feina i això ha d’estar per sobre de qualsevol altre valor que puguem donar. A partir d’aquí ja ens adaptarem a les circumstàncies per ser tan professionals com sigui possible.

Què has après del teu predecessor?
Un model de gestió de la policia modern, sobretot la seva gran capacitat de liderar un grup i de gestionar la feina d’aquest i la confiança que ens ha mostrat sempre. No hi havia graduacions intermèdies, passàvem d’inspector a agents. No teníem ni sergents, ni caporals, ni sotsinspector on derivar-ho. Per tant, la feina que va fer de derivar i descentralitzar serveis ha estat el més important.

Al 2017, Martorelles apostava per un model de policia comunitària. Hi creus?
Sí. Comunitària vol dir que hem d’estar en contacte amb tot el teixit social del municipi. Estem parlant del jovent, l’esport, el teixit industrial, el comercial, la gent gran, entitats, associacions...I totes ens poden aportar inquietuds que poden tenir relació amb inseguretat. Si tenim aquesta informació de primera mà, podem fer accions més específiques encarades a eliminar un risc, perill o preocupació que pugui tenir la ciutadania. 

Pandèmia a banda, quines són les principals problemàtiques al poble?
Una de les principals preocupacions de la ciutadania són les ocupacions. No perquè Martorelles sigui un lloc on s’hi ocupi molt sinó perquè a tot l’Estat han augmentat aquests tipus de fets. Això crea inseguretat a la ciutadania. A vegades són màfies, intenten entrar a qualsevol hora, amb les excuses de sempre...

És un tema que l’intentem tenir controlat. Hem fet seguiments durant mesos de pisos susceptibles d’ocupar per tal d’enganxar-los insitu. De fet, hem aconseguit evitar alguna ocupació gràcies a la col·laboració ciutadana. La setmana passada, per exemple, en un servei vam desallotjar una casa ocupada al municipi. Depèn també de la propietat del pis, de si tens coneixement de la situació perquè la ciutadania ens ha informat, per això diem que és tan important la col·laboració ciutradana. 

Com viviu la pandèmia?
D’inici, som personal essencial i estem exposats a la Covid-19 des del primer dia. I per tant, vam haver de prendre mesures internes a la comissaria, amb els nous epis, desinfeccions constants, creuar-nos el mínim possible en els canvis… 

A fora, evidentment, quan hi havia el confinament més estricte tota la incidència delictiva baixa i es creen altres problemes. Discussions en l’àmbit familiar, augment de la violència en l’àmbit familiar. Hem fet molta incidència en la mascareta, el distanciament, les entrades als comerços, hem vetllat i vetllem pel compliment del toc de queda nocturn, hem demanat molts justificants de mobilitat en els controls… 

L’incivisme és un dels problemes que ha vingut associat amb la Covid-19. Incivisme en el sentit de no respectar les normes per tal de desafiar la societat o gent que és escèptica a creure’s que això és una pandèmia de veritat i no volen posar-se la mascareta o respectar el confinament nocturn. 

A nivell personal, què suposa aquest repte per tu?
És una gran oportunitat que m’han presentat i l’agafo amb moltes ganes. Sempre he volgut créixer dins un cos de policia i hi ha molt bona sintonia amb la plantilla i amb l’ajuntament també. 
La idea és continuar en aquesta tasca que va començar l’inspector i anar creixent mica en mica. Hem de recordar que som un lloc petit i hem d’estar bé entre nosaltres per a desenvolupar la feina de la millor manera. 

És una professió desagraïda?
No, al final és una feina vocacional. No tot, el cent per cent, però sí que part de la feina t’ha d’agradar perquè tens un tracte molt directe amb la ciutadania. Persones que demanen auxili, o que acaben de cometre una acció no reglamentària o il•Legal i saps que has d’aplicar la llei sobre elles. Els bons moments compensen els mals moments que, evidentment, també passem. Però no crec que cap policia pensi que és una feina desagraïda. 

Quin racó del poble t’agrada més?
Tota la zona propera al cementiri nou per les vistes que hi ha de Montserrat des d’allà amb les vinyes.