“El bagatge i la fluïdesa de la llengua s’assoleixen conversant”

A quin perfil de persona s’adreça el projecte?
Cesca: A persones que no entenen res, per exemple, nosaltres tenim un grup que són tot dones marroquines. Ara ja entenen una mica perquè portem gairebé un any però és un primer nivell molt bàsic. Llavors hi ha un grup mig que no tenim a ningú i en el grup avançat que són persones amb capacitat de mantenir conversa però han de millorar, en tenim dues.

Quantes persones en el primer nivell?
C: Vam començar amb tretze però ara les que venen regularment són cinc. 
  
D’aquestes, n’hi ha que acaben d’arribar? Porten temps vivint aquí?
Teresa: Hi ha diferents casos, hi ha qui porta dos anys i hi ha qui en porta 17 i parla poc. Moltes d’elles també fan cursos de castellà i àrab a El Safareig, perquè la majoria parla l’Amazic, un dialecte de l’Atles. Aleshores són molts idiomes nous a la vegada i és difícil. 
Anna: D’aquest grup n’hi ha que estan més motivades en el sentit que els seus fills també parlen català, venen amb ells a agafar llibres de la biblioteca...

Quan se’ls hi escapa un castellanisme o s’equivoquen, corregiu?
A: Jo els hi pregunto, voleu que quan us equivoqueu us corregeixi al moment o al final? I ells em diuen que corregeixi cada vegada. 
T: Nosaltres també ho fem amb les dones marroquines que parlen poc, també perquè no comencin a parlar la llengua malament. 
C: No rectifiquem gaire, més aviat ens interessa que s’atreveixin a parlar-lo i de tant en tant, aquelles coses que hem treballat abans, recordar-les. Insistir perquè elles ho practiquin. La fonètica és totalment diferent a la seva llengua, l’estructura també, els hi és molt difícil. Interessa que parlin, i de tant en tant les corregim. 
T: Al final es tracta que aprenguin a xerrar en català amb certa continuïtat i que s’integrin socialment al territori. 

Com és el funcionament d’un grup de conversa?
A: Es tracta d’anar traient temes de conversa, més aviat del seu dia a dia. Al principi una mica d’on venen, la família, etc... 
C: Amb el grup de primer nivell és tot molt bàsic, ara estem amb els dies de la setmana, amb els estats d’ànim, la conjugació dels verbs, perquè clar, tenen tendència a fer servir l’infinitiu. Aleshores normalment comencem recordant el tema de l’última sessió i, a banda de repassar, introduïm algun altres concepte. 

"Que elles no utilitzin el català al carrer crec que és, en part, culpa nostra perquè canviem al castellà"

 

Moltes tenen fills que estudien en català, sabeu si fan alguna consulta als fills?
T: Nosaltres els diem que si una cosa no la saben que li preguntin als fills. 
Com ho feu quan hi ha persones diverses que unes el parlen i altres que no?
C: Fem roda, totes han de parlar del mateix tema. Si es tracta de dir dilluns ho han de dir totes. 
A: Vam començar amb la salutació també, el primer dia elles havien de dir: Hola, què tal? Puc passar? Etc..
.
Crèieu que elles quan es mouen pel poble s’adrecen en català?
Les tres: No, en castellà. 
A: Això crec que és, en part, culpa nostra perquè canviem al castellà. Jo a la feina sempre havia parlat en castellà quan l’interlocutor era castellanoparlant, però ara faig militància del català. Me n’he adonat que si segueixo parlant en català acaba canviant l’altra persona o, simplement, ella continua en castellà i jo en català. I no passa absolutament res. Fins i tot algunes persones ho agraeixen. 
T: O t’ho demanen. Et diuen que segueixis en català perquè el volen aprendre. Però clar, no tenen la necessitat perquè amb el castellà s’arreglen. 
A: Alguna vegada que entres en un lloc i la persona que està atenent té aspecte de llatinoamericà, me n’adono que tothom se li adreça en castellà d’entrada. Un dia m’hi vaig adreçar en català i li vaig veure fins i tot una cara d’alegria al noi. I em va respondre en un català perfecte. 
C: Això li passa al nostre coordinador del CAL, el Saoca, que és d’origen africà, i quan el veuen li parlen en castellà. 
T: I parla un català perfecte. 
C: Al final l’objecte d’això és crear espais de trobada i promoure l’ús social del català. Nosaltres no ensenyem gramàtica, ni escriptura, ... Només l’ús social. 
T: I la integració social és molt important perquè elles surten de casa i tenen relació amb gent d’aquí. I la feina que s’està fent a El Safareig també està molt bé. 

De què parleu? 
C: Tenim unes guies de consulta que ens facilita la coordinadora que proposen temes, exercicis orals per fer, moltes imatges, etc... 

Què els hi costa més del català?
C: Les vocals els hi costa, la “e” i la “i” les confonen fonèticament. Per exemple, el “Jo tinc”, elles el diuen “Jo tenc”. Són llengües molt diferents, no diguem ja la conjugació dels verbs. Treballem amb la primera, segona i tercera persona del singular, no amb l’infinitiu perquè no s’hi agafin. 

Quina és l’estratègia perquè millorin en fluïdesa i bagatge?
A: Conversar, conversar, conversar...
C: I d’igual a igual, no posar-nos a nosaltres com a professores, sí com a guies. També participem de la roda i expliquem coses. 
A: Al principi també els hi va fer molta gràcia saber la història d’on vivien, la majoria viuen a La Sínia, i mostren interès per saber del territori. 
C: Algunes altres viuen al carrer de Mercè Rodoreda, els hi vam explicar qui era, vam agafar un llibre seu, vam fer fins i tot una mica d’escrit per les més avançades. Intentem connectar-les amb el territori i nosaltres connectar també amb la seva experiència. 
T: Les cinc que venen estan molt motivades. 

"La meva percepció és que la salut del català està malament, es parla molt castellà. Una mica com a tota l’àrea metropolitana. "

 

Quins consells doneu per a mantenir una conversa en català i no canviar?
A: Prendre aquesta decisió de militància. És el que deia abans, tinc 65 anys i tota la vida he parlat sempre més en castellà i va arribar un dia que vaig dir: “Si estic parlant amb aquesta persona que porta aquí cinquanta anys”. Hem de canviar el xip. 
T: A mi em costa eh, perquè em dona la sensació que és com una falta d’educació. Ara m’hi esforçaré més. 
A: És que tenim aquesta cosa al cap però molta gent ho agraeix. La meva mare té 86 anys i recordo que una vegada amb una senyora que vivia allà al mateix carrer i que portava aquí gairebé tota la vida. La meva mare li parlava en català i la senyora li va dir: “Es que no la entiendo”, i ella li va dir: “No m’entens?” i va respondre: “No”, i la meva mare: “Veus com sí que m’entens” (riuen).  No et posaràs a parlar en català si veus que és algú que no l’entén. 
 
Per què us vau interessar a ser voluntàries?
C: Arran d’algun problema en alguna conversa, jo coneixia algú del CAL i em va informar que hi havia aquest projecte. Li vaig comentar a la Teresa i l’Anna s’hi va apuntar també. 
A: Sí, a mi em va agradar la idea del CAL. A la pandèmia havia fet online allò de les parelles lingüístiques del Consorci amb gent de l’Uruguai i de Mèxic però em vaig cansar una mica perquè acabaves parlant massa de la vida personal. I quan vaig saber del projecte Xerrem m’hi vaig apuntar.
 
Com ho vas saber?
A: Vaig veure un cartell aquí a la biblioteca que demanava voluntaris. Les tres som usuàries de la biblioteca, i vaig pensar que seria interessant.  

Com es troba la salut del català a Martorelles segons aquesta activitat?
T: La meva percepció és que està malament, es parla molt castellà. Una mica com a tota l’àrea metropolitana. 
A: Notes molt el canvi si vas a Vic, o si vas a Girona... Allà tothom el parla. Molta diferència si et mous per aquí, per Mollet, jo agafo el tren i bé, ara ja no sents parlar res. La gent va amb el mòbil i els auriculars. 

Crèieu que fan falta més iniciatives per promoure l’ús de la llengua? Quines?
C: Aquesta consolidar-la, ja que l’hem impulsat. Són espais d’aprenentatge però també de trobada i de compartir, i de passar una estona. A vegades fem un xivarri aquí la biblioteca. 
T: Penso que seria molt interessant que vingués gent castellanoparlant al grup avançat que tingués inquietud per a millorar el seu català.
A: Una altra iniciativa és a nivell individual, prendre aquesta decisió. Si no es parla, es perd. Parlar la nostra llengua. 

Què li diríeu a una persona que li agradaria participar però li fa vergonya?
C: Que ho provi, que vingui un dimarts a les tres a la biblioteca. És una hora a la setmana. Sí que la gent que treballa ho té més difícil però hi ha gent que està jubilada.